Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
vibrant
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica que es caracteritza per un moviment orgànic, generalment lingual, molt breu, que interromp i allibera, successivament, el corrent d’aire espiratori.
En les llengües romàniques, hi ha dues modalitats bàsiques de realitzacions vibrants un d’apical, típica del català, el castellà, el gallec, l’occità, l’italià, el romanès i el portuguès peninsular, i una altra de velar, normal en francès i en portuguès brasiler En català hi ha, al seu torn, una oposició, en context intervocàlic, entre univibrant /r/, terme, de fet, contradictori, que es referix a una sola interrupció i multivibrant /r/, amb més d’una vibració sére, serra sére
anaptixi
Fonètica i fonologia
Forma particular de l’epèntesi segons la qual un so vocàlic, amb capacitat distintiva o sense, i afavorit per determinades facilitats articulatòries d’ordre orgànic, és introduït entre dos altres, un d’aquests essent líquid.