Resultats de la cerca
Es mostren 2298 resultats
torrent de Sant Jordi
Barranc
Curs d’aigua intermitent del municipi de Pollença (Mallorca), que neix a l’W del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d’W a E, i passa per l’indret on hi havia l’antiga església de Sant Jordi
.
La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc i aigua avall, la vall deSantuïri Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira
barranc de Sant Joan de l’Escala
Barranc
Curs d’aigua intermitent del vessant septentrional de la serra de la Llena, dins el terme de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), que aflueix al riu de Set.
Santa Pau
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi de Borriana (Plana Baixa), a l’E de la ciutat.
la Sagra
Província
Serra del SE de la península Ibèrica, a les serralades Subbètiques (2 381 m), situada al NE de la província de Granada.
Al vessant S neixen alguns afluents del Guadalquivir Bosc de coníferes
Safragell
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), dins la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.
Rufea
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al S de la ciutat.
És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors
Rubió
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), dins la parròquia de Sant Miquel de Balansat.
La seva costa té, com a accidents geogràfics més notables, el cap de Rubió alt promontori que des d’un puig de 312 m alt avança cap a la mar i es Portitxol de Rubió
ses Rotes
Partida
Venda del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), dins la parròquia de Santa Agnès de Corona.
província del Rosselló
Província
Nom donat per la monarquia francesa a les comarques catalanes annexades a França arran del tractat dels Pirineus (1659).
Comprenia les vegueries de Rosselló amb la sotsvegueria de Vallespir, de Vilafranca de Conflent amb la sotsvegueria de Capcir i la nova de Cerdanya centrada a Sallagosa El 1790, juntament amb la major part de l’antiga vegueria llenguadociana de Fenolleda, constituí el nou departament dels Pirineus Orientals, el qual, malgrat tot, ha conservat popularment, i fins a un cert punt oficialment, el nom del Rosselló Intendents de la província del Rosselló Charles Macqueron 1660-1669 Étienne Carlier 1670-1676 Germain de Beaulieu 1676-1681 Ramon de Trobat i Vinye s Perpinyà 1681-1698 Étienne de Ponts…