Resultats de la cerca
Es mostren 1308 resultats
Jaume Mir i Ramis

Jaume Mir i Ramis
© Arxiu Grup Serra (Palma)
Escultura
Escultor.
El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges destacats Però…
Vicent Barrera i Carapuig

Vicent Barrera i Carapuig
© Família Barrera
Escultura
Escultor.
Autodidacta, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1920 Treballà com a escultor de làpides a Tarragona i Tortosa i, posteriorment, per a una empresa romana com a escultor d’estàtues per a jardins i cementiris Emigrà a Buenos Aires l’any 1950, on s’installà i d’on retornà definitivament a Ulldecona, el 1964 De la seva extensa producció, destaquen la reproducció de la Verge de la Pietat d’Ulldecona 1939, destruïda el 1936, el Sagrat Cor de la façana de l'església de Montroig del Camp 1971 i un bust de Perón per a la Casa Rosada, entre d’altres
parc de Buda

Vista parcial del parc de Buda
Patrik M. Loeff (CC BY-NC-ND 2.0)
Escultura
Espai natural
Budisme
Parc d’escultures —la majoria religioses— situat 25 km al SE de Vientiane (Laos) en un prat al costat del riu Mekong.
Terramar
Urbanització
Urbanització i hotel del municipi de Sitges (Garraf), a ponent de la vila, més enllà del santuari del Vinyet, entre la costa i el terme de Sant Pere de Ribes, dins el qual es troba l’autòdrom de Terramar
.
So N’Oleo
Urbanització
Urbanització del municipi de Ciutadella (Menorca), a la riba sud de la cala des Degollador, al sud de la ciutat, vora la punta de so n’Oleo (o de ço n’Oleo).
Sol-aire
Urbanització
Urbanització residencial del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant nord de la serra de Collserola, entre el coll del Pedregal (a la carretera de Barcelona a Sant Cugat) i el torrent de les Monelles.
la Serra
Urbanització
Urbanització del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), al voltant de l’església de Sant Simplici, al S del terme.
Sant Julià d’Alfou

Parròquia rural de Sant Julià del Fou, a Vilamajor
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental).
El centre és l’església parroquial de Sant Julià, obra del s XII 1142, engrandida al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica
Santa Ponça
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), al S del terme, entre la cala de ses Penyes Roges i la cala de Santa Ponça, que s’obre vers ponent al sector meridional de la península d’Andratx, al S de Peguera.
A la vora septentrional de la bocana s’alça la torre de defensa dita castellot de Santa Ponça , obra del s XIV, que, igual com la veïna possessió de Santa Ponça, pertanyia, a mitjan s XVIII, al marquès de Bellpuig S'hi ha desenvolupat modernament un important centre turístic amb més de vint hotels i un gran nombre d’apartaments En aquest indret, el 10 de setembre de 1229 desembarcaren les tropes catalanes que anaven a conquerir Mallorca Inicialment hom havia elegit Pollença com a punt de desembarcament, però calgué improvisar-lo a Santa Ponça a causa d’una tempesta Tot i que els sarraïns s’…
Santagaldana
La cala de Santagaldana
© Fototeca.cat
Urbanització
Centre turístic i urbanització de Ciutadella (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, al N de la cala homònima, una de les més resguardades d’aquesta, oberta a la desembocadura del barranc de Santagaldana
o riu d’ Aljandar
.
Pren el nom de l’antic lloc o possessió homònim Les seves qualitats paisatgístiques es troba en una zona boscada i és limitada per alts penya-segats l’han convertida en un notable centre turístic un poblat típic, una urbanització de luxe i tres grans hotels, un dels quals, a tocar de la platja i davant mateix del morro de Llevant del penya-segat, fet amb un menyspreu total de les característiques de l’entorn La platja, a l’esquerra del riu, pertany al terme de Ferreries, a la qual és unida per carretera
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina