Resultats de la cerca
Es mostren 1540 resultats
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
pellofa
Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos
punt
Escultura
Cadascuna de les marques que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura que hom vol copiar.
victoriat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent que hom començà a encunyar vers el 228 aC i que era destinada, bàsicament, al comerç exterior.
Pesava 3/4 de denari i era equiparat a la dracma d’Illíria Vers el 104 aC fou encunyat amb un valor equivalent a mig denari
talla
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Nombre de monedes a fer amb un pes determinat de metall.
Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec
talla
Detall del Crist de Salardú, talla romànica del segle XIII
© Xevi Varela
stabile
Escultura
Escultura abstracta característica de l’art cinètic, constituïda per diverses peces o figures simples, generalment metàl·liques i planes, que transmet sensació de moviment però que és estàtica.
La forma stabile s’associa fonamentalment a l’artista nord-americà Alexander Calder , creador d’aquest tipus d’escultura a la dècada dels anys trenta del segle XX El terme és d’origen anglès, encunyat per l’escultor Hans Arp i creat, probablement, per acronímia a partir de l’adjectiu stable i el substantiu mobile
lamassu
Escultura
Escultura que representa un cos de lleó o de bou alat amb cap humà, sovint amb cinc potes, que es col·locava a les entrades de les ciutats i a les portes dels palaus assiris com a signe de protecció.
El terme prové de l’accadi
quadrigatus
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent del segle III aC, d’un pes de 6,8 g, que tenia una quadriga al revers.