Resultats de la cerca

En 1485-96 féu, junt amb PMagnies, MCasas, A Rams i JSaranyana, el retaule de Sant Joan de les Abadesses A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià, de la seva mà, procedent d’un retaule Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma El seu estil se situa entre el Renaixement i el gòtic germànic

Els moai representen els ancestres i es troben repartits per tota l'illa

Es formà a l’Havre i a París, on es traslladà el 1900 i on fou condeixeble de Raoul Dufy i d’Othon Friesz El 1906 exposà per primera vegada al Salon des Indépendants La pintura de llavors té relació amb la dels fauves , amb els quals exposà el 1907 El mateix any féu amistat amb Picasso i inicià amb ell el moviment cubista Els seus primers quadres d’aquesta tendència són de la primavera del 1908 a L’Estaque, els quals foren exhibits tot seguit Romangué en aquesta tendència fins a la Primera Guerra Mundial i introduí importants innovacions, com els papiers collés i la imitació del marbre i la…

Fill de Josep Llorens i Artigas Conegut amb el nom de Gardy-Artigas Format a l’École du Louvre, es formà entorn de Chagall, Braque i Giacometti El 1959 installà un taller de ceràmica a París, i collaborà assíduament amb Joan Miró, especialment a les obres per a l’exposició Osaka 70, al Japó, país on havia estudiat ceràmica antiga Dedicat bàsicament a l’escultura —bronze i plàstics—, efectuà, el 1973, dues grans obres a l’aire lliure a Plateau d’Assy, per a illustrar, amb altres artistes, el Poème dans l’espace de JPLemesle El 1974 féu la Porta per a una ciutat a l’autopista Barcelona-Girona…

Arrelat a França, aviat es decantà per l’escultura monumental són obra seva les Dotze Victòries de la tomba de Napoleó I als Invalides, la decoració del timpà de l’arc de triomf de l’Étoile i les estàtues d' Estrasburg i Lilla de la plaça de la Concorde, a París Conreà també l’escultura de mida petita Les tres Gràcies , a Versalles, i Safo i El bany d’Atalanta Musée du Louvre

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa feu retrats…

Es formà al taller de François Rude i a l’École des Beaux Arts de París La seva obra revelà un canvi respecte a l’academicisme establert, i aportà un to gràcil a uns elements de naturalisme, concretats d’una manera exuberant en el polèmic grup la Danse 1869, creat per a la decoració de l’Opéra de París, en el grup escultòric Les Quatre Parties du monde 1872, i en el Jeune Pêcheur à la coquille 1857-58

Fundà amb RHuelsenbeck el moviment dadà de Berlín i edità la revista “Du Dada” 1919 Creà el fotomuntatge, i el seu assemblage Cap de Fusta 1918 ha esdevingut un dels principals emblemes del dadaisme Anys més tard passà un quant temps a Eivissa, interessat per l’arquitectura popular de l’illa

Fou professor de l’escola de Belles Arts de París 1945-59 Són seves la decoració de l’església de la Ciutat Universitària de París 1933-36, el Monument al mariscal Leclerc , d’Estrasburg 1951, el Memorial de Mont-Valérien, Illa de França 1959, i la restauració i substitució de les escultures malmeses de la catedral de Reims

Fou introductor del gòtic de l’Illa de França a Castella Per encàrrec d’Alfons VIII féu la capçalera i el cimbori de la catedral d’Àvila ~1170 Acabà la basílica romànica de Sant Vicenç d’Àvila, amb voltes d’encreuament d’ogives Esculpí l’apostolat d’aquella mateixa basílica, en un estil ja gòtic, i també el sepulcre dels sants Vicenç, Sabina i Cristeta