Resultats de la cerca

Treballà per al Rosselló, on el seu primer retaule, el del Rosari, a Ribesaltes 1675, en el qual una gran imatge de la Mare de Déu és flanquejada per cinc baixos relleus a banda i banda, introdueix un tipus de retaule de pla llenguadocià És autor també, entre altres obres conservades, del retaule de Santa Eulàlia, a la catedral de Perpinyà 1675, de l’altar major de Ribesaltes 1698 i del ric retaule de la Transfiguració a l’església de Vinçà Hom li ha atribuït obres similars a Bulaternera, a Marquixanes i a Aiguatèbia

El seu estil neix de la conjunció de la força expressiva del gòtic nòrdic i de les formes decoratives del Renaixement italià La seva obra més interessant és el conjunt de sepulcres fets per a Margarida d’Àustria a l’església de Brou Bourg-en-Bresse

Fou un dels mestres de la rocaille , de la qual donà un gran nombre de fórmules Fou orfebre i decorador oficial de Lluís XV Exposà les seves teories sobre la rocaille especialment en el projecte del canelobre per a l’habitació del rei 1728, que es conserva al Musée des Arts Décoratifs Publicà diferents tractats sobre decoració

Conreà el tema històric i de gènere, de factura minuciosa i de petit format, del qual imposà la moda Tingué un gran èxit entre els seus contemporanis El 1834 es donà a conèixer al Salon amb Una visita a casa del burgmestre Des del 1851 concebé la idea de pintar una epopeia napoleònica, tant del Primer Imperi La campanya de França 1814 , 1864, Musée du Louvre, París Els cuirassers, Iena , 1807 com del Segon Napoleó III a Solferino , 1863, Musée du Louvre

Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York

Residí a Sarral Conca de Barberà Per encàrrec de la generalitat de Catalunya féu les columnes del Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya, exemple pur de la influència del Renaixement florentí 1537-47 Treballà també a Perpinyà, i és autor de les imatges de la Mare de Déu i de Sant Cristòfor de la parròquia barcelonina de Sant Miquel Museu Nacional d’Art de Catalunya

Després de llicenciar-se en medicina, estudià a París, primer pintura i més endavant escultura El seu estil es manifestà ja en les seves primeres obres, i anava madurant-se fins a esdevenir clàssic formes massisses en composició tancada que condensen sia gest instantani o ímpetu arrabassador, moviment sostingut o calma atemporal La seva escala emocional va des de l’humor rústic fins a la contemplació callada Destaquen Dona fregant, Dansaires, El pensador gras i nombrosos monuments fúnebres

Treballà a Mòdena, on féu una Pietat per a l’església de San Giovanni 1477-80 i el Pessebre per a la cripta de la catedral 1480 A Nàpols féu l’anomenada Lamentació i un Sant Enterrament de vuit personatges de terracota per a l’església de Sant'Anna dei Lombardi 1492 Residí a la cort del rei francès Carles VIII 1495-1511, on projectà la tomba d’aquest rei, a Saint-Denis, i féu l’estàtua eqüestre de Lluís XII a Blois 1515

S'inicià a Castelló El 1777 treballava a Vilafamés, i a la mateixa època també a Cabanes de l’Arc, on es casà el 1779 i on s’establí Treballà per a la parròquia de Castelló 1782 De la seva obra sobresurt la decoració, encara barroca, de la façana de la nova església parroquial de Sant Joan Baptista, a Cabanes de l’Arc, amb la gran imatge del sant titular

Deixeble de GMoreau De primer treballà en un estil acadèmic El trinxant 1897 Conreà l’impressionisme 1899, i fou influït per PCézanne Models al taller 1900 S'orientà 1904-05 vers el puntillisme Luxe, calma i voluptuositat Conreà el fauvisme, del qual fou el cap d’escola 1905-08 en aquest període el seu estil se simplificà grans taques de color intens separades per traços negres i línies en arabesc La joia de viure 1906 Barnes Foundation, Meiron, EUA Continuà sempre, dins una heterodòxia, fidel al fauvisme Dos viatges al Marroc 1911-13 i l’atracció del cubisme el portaren vers noves recerques…