Resultats de la cerca

Com a escriptor, fou un innovador d’esperit profund Compongué poemes patriòtics Grazhdaninu Dzhonu Braunu ‘Al ciutadà John Brown’, 1851, Traurnaja rapsodija pam ‘ati Bema ‘Rapsòdia fúnebre a la memòria de Bem’, 1851 i Fortepiano Copena ‘El piano de Chopin’, 1864 Condemnà la civilització capitalista, però la influència que el catolicisme exercí sobre seu no li permeté de comprendre el moviment revolucionari de la seva època

Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884 La seva obra, al principi monumentalista i academicista — Nebrija i Antoni Agustí , a la Biblioteca Nacional de Madrid Lluís Dalmau , a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona Tercer Misteri de Dolor , a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa Crist en creu , església de la Bonanova de Barcelona

Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’…

Després de passar la infantesa al Japó, retornà als EUA el 1918 Anà a París 1927, on conegué l’avantguardisme i fou influït per CBrâncuşi Installat a Nova York, des del 1952 tornà a visitar el Japó periòdicament Amb el seu complex bagatge cultural, efectuà un art espacial, que transmeté a través de les escultures tòtems, de mobles, de llums, com el que féu a Hiroshima el 1952, però sobretot jardins UNESCO, a París, el 1958 Billy Rose, Israel, el 1965

Format a Llotja Barcelona i amb Agapit Vallmitjana Conreà l’orfebreria i l’aquarella, art que continuà practicant poc o molt durant la seva vida Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX —més coneguda per Torero ferit Museu d’Art Modern de Barcelona—, guanyadora de segona medalla a Madrid 1871 Feu nombroses obres detallistes de terra cuita Pagesos catalans , Museu d’Art Modern de Barcelona i retrats Elisa Masriera, Marià Fortuny , Museu d’Art Modern de Barcelona És autor, a Barcelona, de la Quadriga ~1882 de la Cascada del Parc de la Ciutadella, del monument a Güell i Ferrer 1888, i…

Es formà amb el seu pare, Andrea Pisano, el qual succeí en la fàbrica de la catedral d’Orvieto 1348-53 és autor, entre altres nombroses obres que li són atribuïdes Mare de Déu de la Llet , al Museo Nazionale di San Mateo, de Pisa, de la Mare de Déu amb l’Infant de l’església de Santa Maria Novella, de Florència, i de la Mare de Déu del sepulcre de Marco Cornaro ~1635 a l’església de San Zanipolo, de Venècia, obres on introduí l’elegant sinuositat de les marededeus gòtiques franceses

Treballà a la catedral de Ferrara ~1135 i al pòrtic de San Zeno de Verona 1140, on executà relleus que representen escenes de la Bíblia i de la llegenda de Teodoric El seu estil, influït per l’art bizantí, el llenguadocià i el de Viligelmo, és de formes pesades i alhora allargades i subratlla les línies verticals i el moviment

Fou professor a l’École des Beaux-Arts de París 1944 i membre de l’Académie des Beaux-Arts Tipus perfecte de l’artista oficial, conreà el tema camperol i l’escultura monumental, realista, com hom pot veure en les estàtues de LPasteur i ALamartine , a París, i els busts de ChPéguy Musée des Beaux-Arts, Lió i de PValéry Musée Nationale d’Art Moderne, París

Treballà a Bolonya, on féu el Sant Sepulcre 1463 església de Santa Maria della Vita, obra de terra cuita en la qual hom veu clares influències nòrdiques, la Madonna di Piazza Palazzo Publico i l’arca de sant Domènec 1569 església de San Domenico, començada per Nicola Pisano, obra que li donà el nom i la fama El seu estil, de tècnica admirable, és molt sensible a les influències

Féu el timpà, signat, de la portalada occidental de Saint-Lazare d’Autun Treballà també en els capitells de les pilastres interiors, entre els quals excelleixen la Fugida a Egipte i els Tres Reis