Resultats de la cerca

És autor d’escultures de temàtica esportiva com Esportistes de la mar 1969 i Al patí a vela 1972, al port de Barcelona, o Clavileño 1970, a l’aeroport del Prat També són seus els monuments en honor als pilots Juan Manuel Fangio 1996 i Paco Bultó 2000, que realitzà per al Circuit de Catalunya de Montmeló

Residí un quant temps a Xàtiva i fou deixeble de Josep Artigues i de Lleonard-Juli Capuz A Roma 1702 treballà amb Giuseppe Rusconi Obtingué el títol de mestre a València el 1720 Té obres de tipus religiós als convents de la Misericòrdia, de la Puritat i dels Trinitaris Descalços de València i a Santa Clara de Xàtiva

Animalista excellent, la seva primera època testimonia una recerca apassionada de moviment El 1837 hom li impedí d’exposar als salons , però hi reaparegué el 1847 amb el Lleó en repòs , senyal d’una nova direcció en la seva obra la recerca romàntica de moviment fou substituïda per la clàssica d’equilibri Combat del Centaure i el Làpita , 1850 També conreà la pintura

Contractà la part escultòrica del retaule de Sant Pere de Reus 1549 És autor del Crucifix de la Puríssima Sang de Reus 1557 i del Sant Miquel i dels Sants Àngels de la seu de Tarragona 1557 Treballà amb Jeroni Xanxo, als orgues de la catedral de Tarragona segons contracte del 1562 i de Santa Maria del Mar de Barcelona des del 1563

Hom els troba a Utrecht, a Cambrai i a Anvers als s XVI i XVII Conrearen l’escultura funerària i, alhora, la decoració de façanes i d’interiors El seu estil esdevé detallista —temes florals— ensems que imitatiu Hom destaca el fundador de la dinastia, Willem, i Jacob van Kemeryck, dit de Nole , creador de la fesomia renaixentista dels Països Baixos

El 1497 féu dues cadires per al cor de la catedral de Plasència, destinades als Reis Catòlics, i el 1503 obrà els cadirats del cor de les catedrals de Plasència i Ciudad Rodrigo, d’estil abarrocat que segueix les tendències de l’escultura germànica de l’època També li són atribuïts el cor i les portes de la sagristia de la catedral de Zamora 1496-1506

Treballà al Peloponès entre el 470 i el 445 aC Féu sobretot estàtues de bronze, i un Asclepi d’or i vori Les fonts n'esmenten una Aspàsia Afrodita als Propileus, una Atena Nike a l’Olímpia i un Zeus Ammó a Tebes Hom el considera un predecessor immediat de Policlet i el precursor de Fídies i un dels principals escultors de l’estil sever

Després d’haver treballat a Munic i a París, participà en l’exposició collectiva de l’Armory Show a Nova York el 1913, i restà definitivament als EUA La seva obra parteix de recerques plàstiques manieristes, que, a base de línies corbes hàbilment insinuades, arriben a uns volums decoratius sobre el tema del cos humà Les seves idees estètiques han estat recollides en el llibre Vers l’unité plastique 1914

El 1427 adquirí la ciutadania d’Ulm, on li fou encarregat un retaule per a la catedral El 1437 signà el contracte per a un retaule reliquiari de Wurzach, amb escenes de la Passió i de la vida de Maria, del qual es conserven vuit ales als Staatliche Museen de Berlín És d’un estil allunyat de l’idealisme gòtic i, per influència flamenca, preocupat per caricaturar i popularitzar els personatges

Arrelat a França, aviat es decantà per l’escultura monumental són obra seva les Dotze Victòries de la tomba de Napoleó I als Invalides, la decoració del timpà de l’arc de triomf de l’Étoile i les estàtues d' Estrasburg i Lilla de la plaça de la Concorde, a París Conreà també l’escultura de mida petita Les tres Gràcies , a Versalles, i Safo i El bany d’Atalanta Musée du Louvre