Resultats de la cerca

És autor de les allegories, en marbre, d’Europa i Àsia ~ 1802, de la Llotja de Barcelona

Exposà per primera vegada al Salon del 1884 i installà a París el seu taller, avui convertit en museu on és guardada una gran part de la seva producció Del 1893 al 1908 collaborà com a ajudant d’Auguste Rodin, i s’hi inspirà en les actituds i en el tractament de les escultures La seva aportació formal fou resoldre les escultures amb sobrietat i amb una gran concentració interior emparentada amb l’estètica expressionista Cap d’Apollo museu Bourdelle L’afany d’equilibri, amb l’ajut d’una tècnica segura, s’aprecia en la moderada voluntat de continuar el fauvisme o el cubisme D’una producció…

Treballà per a Versalles, però les obres més admirades foren per a la ciutat de París la font del carrer Grenelle i l’estàtua eqüestre de Lluís XV, destruïda durant la Revolució Francesa És cèlebre, també, L’Amor tallant el seu arc a la maça d’Hèrcules

Deixeble d’Augustin Pajou i d’Antonio Canova Neoclàssic ortodox, a París fou escultor oficial tant de Napoleó com de Lluís XVIII És autor de la quadriga de l’arc del Carrousel 1806, dels relleus de la columna Vendôme 1806-10, del Lluís XIV eqüestre de la plaça de les Victòries 1822, etc

A París freqüentà les reunions cubistes L’any 1912 triomfà en el concurs per a un monument a Jacint Verdaguer, després aixecat a la Diagonal Barcelona Féu, a més, retrats, la majoria de bronze El seu estil és sobri, malenconiós i idealista

Vers el 1455 treballà a Vic, on hom li atribueix un Sant Miquel Museu Episcopal Intervingué en el retaule d’alabastre de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, en el tabernacle de la Mare de Déu

Treballà a Alacant en la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i en la capella de la Comunió acabada el 1738 de la collegiata de Sant Nicolau És autor, també, dels baixos relleus del cadirat del cor de l’església collegial d’Oriola

Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II i de Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d’aquest sepulcre

Treballà a Fontainebleau És autor del monument funerari a Charles de Maigny 1556, al Musée du Louvre de París i, juntament amb d’altres, de la tomba de Francesc I, a Saint-Denis 1548-59

Format en l’expressionisme, emprà aviat les formes espontànies de l’expressionisme popular gallec mitjançant una hàbil utilització de les possibilitats de la fusta i del granit Cal citar-ne el grup Antroidas màscares Conreà també els temes folklòrics Rapaz, Mociña , etc i el retrat Manuel Portela Valladares