Resultats de la cerca

Estudià a Llotja Deixeble d’Antoni Alsina i Amils i del pintor Borràs Abella, treballà al taller d’Eusebi Arnau El 1928 fou pensionat a Itàlia i féu també viatges d’estudis a Bèlgica i a París Primer premi d’escultura del concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona 1954 amb Maternal , medalla d’or en el concurs del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1955 i segon premi d’escultura en l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1960, fou vocal de la junta del Cercle Artístic i de l’Ateneu Barcelonès, on també exercí la docència Conreà així mateix el dibuix i la pintura

Deixeble d’Agustí Potelles i d’Eudald Brunet, completà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on concorregué a l’Exposició del Retrat 1910 i a la VI Internacional de Belles Arts 1911 Fou auxiliar 1922 i més tard professor i director des del 1928 de l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, i dirigí una acadèmia privada, on tingué com a deixeble Josep Gudiol i Ricart Conreà l’escultura religiosa per a esglésies i obres per a particulars Sant Antoni , Vic, coll Orriols i féu interessants assaigs i esbossos de concepció molt lliure El seu fill, Salvador Puntí Vic 1909,…

S’installà a Barcelona 1913, on fou deixeble, a l’Escola de Llotja, d’Antoni Alsina i Amils Treballà amb el marbrista Robert Bechini i adquirí el domini del marbre Amb una constant preocupació per l’estructura i l’equilibri i una gran admiració pels clàssics grecs, Donatello i Miquel Àngel, ha executat diverses variants de nus femenins drets n’hi ha un bon exemple al Museu d’Art Modern de Barcelona, 1936 Cal assenyalar també l’ Assumpció església parroquial de la Bisbal d’Empordà, Allegoria Caixa d’Estalvis de Figueres i el monument a Pep Ventura 1971-72, Figueres Ha excellit…

Deixeble d’Antoni Marzo Al cap de vint-i-cinc anys d’activitat obrí un taller, on, sol o amb el seu germà Carmel, féu nombrosos monuments funeraris Excellent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de dues-centes imatges, esparses pel País Valencià, Pamplona, Saragossa i Montevideo sobresurten el Davallament església de Sant Francesc, Oriola i l' Oració a l’hort, de Sagunt La seva obra més ambiciosa fou la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que componien el retaule major de la seu de València Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles Seguí…

Format a Llotja, amb els Vallmitjana, i a París 1873-76, al taller de Carpeaux Es dedicà molt a la decoració d’interiors Com a escultor assolí força prestigi i es caracteritzà per un virtuosisme anecdotista molt de l’època, amb influència clara del seu mestre francès El 1890, obtingué primera medalla a Madrid per La violinista De la seva obra sobresurten el Gerro amb nens del parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu Barcelona rep les nacions 1887, Arc del Triomf, Barcelona, el monument a El Greco 1897 a Sitges i diverses obres de colleccionisme, estàtues i mausoleus El seu germà …

S'inicià en l’escultura al taller creat pels arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà 1888 al Castell dels Tres Dragons, a Barcelona Féu treballs d’escultura per a la Casa Amatller 1900, de Puig i Cadafalch per a la majestuosa xemeneia de la Fonda Espanya 1903, de Domènech la copa de marbre de la Casa Garriga Nogués 1905, des del 2010 al Museu del Modernisme Català, i, particularment, el fris en relleu a la Casa de la Lactància 1910, de l’arquitecte Falguera Realitzà altres obres per al parc de la Ciutadella, el palau de Justícia i el cimbori de la catedral…

Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici Negre Perpinyà s XVIII —autor del retaule…

Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs Palma, Mallorca — 1809, deixeble de Francisco d’Herrera el Mozo Amplià estudis a Madrid, on residí, i esdevingué acadèmic de San Fernando el 1795, que passà a València i esdevingué acadèmic de Sant Carles Després s’establí de nou a Palma, on fou segon director de dibuix i primer d’escultura a la Societat Econòmica d’Amics del País Deixà obra neoclàssica —singularment busts i retrats— i imatgeria religiosa Fou molt elogiat per Jovellanos Escriví Catálogo de pinturas de mérito existentes en Mallorca con expresión de sus autores i Noticia biográfica de…

Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid, on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen Museu…

Possiblement fill d' Andreu Sala , autor del fastuós retaule major, barroc salomònic, del temple parroquial de Cardona 1600 destruït el 1936 Format amb Francesc Santacruz, el 1685 era ciutadà de Barcelona Entre altres obres, moltes desaparegudes, féu el retaule major del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona 1686-89, avui a la parroquial de Sarrià, la imatge jacent de Sant Francesc Xavier 1687, catedral de Barcelona i la de Sant Ignasi de Loiola 1690, a Santa Maria del Mar fins a la seva destrucció el 1936 Cal atribuir-li també el notable Sant Gaietà Museu d’Art de…