Resultats de la cerca

Estudià amb Jan Matulka a l’Arts Student League El 1933 construí les primeres escultures de ferro soldat, influïdes per Picasso i JGonzález Des del 1950 se centrà en les estructures primàries, molt acostades al minimal art , centrades en la forma estricta Féu grans cubs d’acer inoxidable i escultures de ferro a dimensions urbanes

Després dels seus inicis a Haarlem, passà a Brusselles, on, el 1379, entrà en el gremi de mestres d’obres Des del 1385 treballà a la cartoixa de Champmol Dijon, on es destaquen el conjunt d’estàtues de la portada L’esperit refinat, gairebé amanerat, del gòtic tardà hi desapareix sota un nou concepte de realisme, basat en l’exaltació de la volumetria dels cossos, de la materialitat de les vestimentes, plegades segons un acusat criteri de clarobscur, i de la veritat de les expressions i els gests Sens dubte l’obra més representativa d’aquesta concepció, que s’endinsà ja en el món del…

Visqué molts anys a Roma 1730-42, on rebé la influència dels mestres barrocs italians, especialment de Bernini De retorn a França, ingressà a l’Acadèmia 1749 És autor del bust de Nicolas Vleughels Musée Jacquemart-André, París, de la Tomba del cardenal Languet de Gergy església de Saint-Sulpice, París i de la Tomba dels arquebisbes de Viena catedral de Viena del Delfinat

És autor de dues estàtues de Sant Joan Evangelista Orsanmichele, Florència, i Musée Jacquemard André, París i de nombrosos crucifixos Representant del naturalisme quatrecentista, sentí més tard l’influx de Miquel Àngel Conserven obres seves les esglésies d’Arezzo, Bolonya i Venècia Com a arquitecte traçà alguns edificis de Lucca 1522, església de San Paolino

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia

Les seves obres principals són els sepulcres de Joan II de Castella i la seva muller, Isabel de Portugal 1486-93, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’Arbre de Jessè 1486-88, Capilla de Santa Ana de la catedral de Burgos, la tomba de l’infant Alfons ~1490, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’altar major de la Cartuja 1496-99, el sepulcre de Juan de Padilla 1500-05, Museo Arqueológico, Burgos i el Retaule de Santa Anna , a la Capilla del Condestable de la catedral de Burgos ~1500 Considerat un dels millors escultors de la fi del gòtic a Castella, la seva obra és d’una gran força…

Format a Burgos amb el seu pare, Gil de Siloé, de molt jove féu un viatge a Itàlia, on entrà en contacte amb el món del Renaixement Retaule de la capella Caraccioli de San Giovanni in Carbonara, a Nàpols, en collaboració amb Bartolomé Ordóñez De retorn a Burgos, féu algunes obres per a la catedral Sepulcre de Luis de Acuña Capilla de Santa Ana, 1519, el de Diego de Santander claustre i l' Escalera Dorada 1519-23 collaborà també amb FBigarny en el Retaule major de la Capilla del Condestable 1523-26 El 1528 anà a Granada, on acabà l’església de San Jerónimo, en la qual tallà el cadirat del cor…

Estudià a París amb el pintor ALhôte i des del 1935 amb l’escultor Ch Malfray El 1948 guanyà el concurs per al monument als germans Rosselli i, per tal de realitzar-lo, es traslladà a Carrara, on s’establí La seva escultura, en marbre, pren els volums, la simplicitat i la definició de les formes com a punts de partença Venus 1958 La llum que tenen les seves peces, així com els seus contorns polits, fa que la seva escultura tingui una certa afinitat amb el treball de Brâncuşi

A París s’interessà pel cubisme El 1915 tornà a la seva ciutat nadiua i començà la lluita contra les concepcions oficials de l’escultura El 1924 exposà la seva Noia baixant el carrer Florida , que el convertí en el líder de l’avantguarda escultòrica argentina Dos anys més tard féu el primer relleu abstracte de l’Amèrica del Sud, anomenat Posta de sol La guerra civil de 1936-39 i la Segona Guerra Mundial li feren produir treballs dramàtics d’un marcat to expressionista

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a Saragossa Fins el 1940 realitzà obres de caràcter acadèmic Residí a Montevideo i el 1954 tornà a Madrid amb uns treballs molt definits tendents cap a la geometrització dels espais Intervingué en la fundació del grup El Paso El tret que més el defineix és el seu interès pel volum i el buit dins l’escultura jocs volumètrics, relacions de masses, etc Els seus Homes-Volta són grans volums encaixats l’un en l’altre que poden obrir-se mitjançant frontisses i on actuen alhora el simbolisme i el misteri Treballà amb materials nobles, especialment…