Resultats de la cerca

Treballà a l’obra de la catedral de Barcelona en collaboració amb els seus fills Joan Claperós i Antoni Claperós amb Pere Oller esculpí i pintà les mènsules del cimbori 1422 i algunes claus de volta i gàrgoles del claustre 1448, i el mateix any, amb el seu fill Joan, acabà el templet de la font del claustre, amb la magnífica clau de volta de Sant Jordi són dels Claperós, també, les escultures del portal de Santa Eulàlia Com a escultor en terra cuita féu la creu de terme de la Celada, fora el portal Nou de Barcelona 1444 Una gran imatge seva de Santa Eulàlia, adquirida pel consell…

Entre les seves obres cal assenyalar diverses escultures, a la seu de Gènova, així com tombes Pietro da Noceto, ~1472 i el templet del Volto Santo, a la seu de Lucca

Format a València i actiu a Madrid, inicialment realitzà decoracions murals La seva última producció consistí en la manipulació de figures humanes, recobertes amb estuc cercant la suggestió eròtica

Deixeble de l’escultor Manuel Ramos, el 1948 anà Madrid, on continuà la formació a l’Academia de San Fernando, que completà amb una estada a la Fine Arts School of Arts de Londres 1952-53, ciutat on descobrí l’escultura contemporània, especialment Henry Moore Al seu retorn, treballà amb Manolo Millares El 1955 s’establí a Madrid, on poc després feu la primera exposició Amb Millares, Antonio Saura i d’altres formà el grup El Paso La seva obra s’inclou en el camp de l’abstracció i té com a leitmotiv característic l’ús d’espirals Des dels anys setanta la seva obra plàstica i alguns textos seus…

Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis,   Modulació de l’espai,   Entorn del buit,   Iru zulo,   Pinta del vent, Homenatge,   Topos,   Lurra , etc Allí on aquestes obres…

Carter d’Hauterives, portat d’un desig de posteritat, el 1879 inicià tot sol la construcció del seu palais idéal , que no acabà fins el 1905 fet de pedres estranyes triades i treballades per ell, constitueix una obra monumental d’una fantasia folla, inspirada llunyanament per illustracions romàntiques i pel mudèjar portuguès difós a França arran de l’Exposició Universal de París del 1878 Construí també la seva pròpia tomba Els surrealistes el valoraren el 1932

En són remarcables els frescs d’una de les capelles de la Trinità dei Monti, Roma, i el Retaule de la Santa Cena catedral de Còrdova, 1595 Com a teòric és autor del Discurso de la comparación de la antigua y moderna pintura y escultura 1604, Carta sobre la pintura 1608 i Poema de la Pintura

El 1943 s’installà a París Treballà aviat amb metall làmines de ferro, filferro i plom i, a partir del 1954 Le Poisson , utilitzà materials ferralla, carrosseries d’automòbils i instrumental compressors, martells, grues industrial per a la construcció amalgamada de masses integrades en l’espai insectes, homes alats, cossos femenins, bèsties fantàstiques — L’homme de Saint-Denis 1958, Relleu 1961—, de formes agressives, plenes de vitalitat i d’una gran força plàstica Continuà la seva producció artística amb les ‘expansions’, grans formes creades a partir del buidatge de motlles de poliuretà,…

Excellent retratista retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona, féu el bust de Vicenç Rodés per a la façana d’aquest museu Seguidor dels germans Oslé, plasmà com ells la vida del poble la seva obra En romeria 1907, Museu d’Art Modern de Barcelona fou premiada pel bisbe Torras i Bages Es retirà el 1918 Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada Darrerament tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat Eivissenca , plaça d’Eivissa, Barcelona

Aprenent d’argenter a Florència, residí en diverses ciutats italianes fins que s’establí a Roma 1523-40, on participà en la defensa de la ciutat contra les forces de Carles V 1527 i treballà per al papa Climent VII Mèdici, que el feu mestre de la seca 1529 A París 1540 treballà per a Francesc I dins l’escola de Fontainebleau De retorn a Florència 1545 fou protegit per Cosme I Mèdici Autor de moltes peces d’orfebreria, només li és atribuït amb certesa el Saler de Francesc I 1540-43, Kunsthistorisches Museum, Viena, d’or i esmalts, amb les figures de Neptú i Amfitrita Bàsicament escultor,…