Resultats de la cerca

Autor de la tomba del bisbe Guido Tarlati 1330 a la catedral d’Arezzo Toscana, juntament amb Agnolo di Ventura Fou mestre d’obres de la catedral de Florència 1338-48

Actiu a Barcelona, obrà la pila baptismal de la catedral 1433 i algunes claus de volta del claustre, com la de la Santa Cena 1434 Potser intervingué en les obres promogudes pel bisbe Sapera a la catedral Hom l’ha relacionat amb Julià el Florentí, actiu contemporàniament a València, per tal com ell importà, ben aviat, un cert renaixentisme

Mestre d’obres de la catedral d’Estrasburg 1275, n'inicià les obres el 1277, segons consta en una inscripció de la façana, n'acabà les voltes i dissenyà els plans de la façana occidental Féu els plans del monestir de Hanau 1291-94 Construí la tomba del bisbe Conrad 1300 i la capella de la Mare de Déu 1316, ambdues a la catedral Morí treballant en les fortificacions de la ciutat

Documentat des del 1454 a Sevilla —on és conegut com a Lorenzo Mercadante —, féu la tomba, d’alabastre, del cardenal Juan de Cervantes 1454-58 Entre el 1464 i el 1467 féu bona part de la decoració de les portes de la catedral de Sevilla, on és el màxim representant de l’estil borgonyó Hom li ha atribuït l’execució del magnífic sepulcre del bisbe Bernat de Pau —mort el 1457—, a la seu de Girona

Mestre major de la seu de Narbona, ho fou també de la de Girona en 1321-30, on continuà i possiblement portà a terme les obres de l’absis que el seu germà, mestre Enric  , - , 1321 havia començat el 1312 Com a escultor, el 1322 executà el sepulcre del bisbe de Girona 1312-18 Guillem de Vilamarí catedral de Girona Hom li atribueix els sepulcres de Bernat de Vilamarí 1291-1312 i de Pere de Rocabertí 1318-24, ambdós també a la seu gironina

Excellent retratista retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona, féu el bust de Vicenç Rodés per a la façana d’aquest museu Seguidor dels germans Oslé, plasmà com ells la vida del poble la seva obra En romeria 1907, Museu d’Art Modern de Barcelona fou premiada pel bisbe Torras i Bages Es retirà el 1918 Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada Darrerament tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat Eivissenca , plaça d’Eivissa, Barcelona

Entre les seves obres cal esmentar el retaule de l’església de Santa María de Medina de Rioseco, el de l’altar major de l’església de la Magdalena de Valladolid i el sepulcre del bisbe Pedro de Gasca a la mateixa església No s’ha conservat el retaule del convent de Las Descalzas Reales de Madrid ni el del monestir de Montserrat, encarregat per Felip II de Castella i fet segons un projecte de Francisco Mora a imitació del del monestir d’El Escorial, però amb una riquesa escultòrica més gran

Actiu al Rosselló Autor de l’estàtua tombal del bisbe Ramon i de la de Fde Soler, datada el 1203 ambdues obres signades, al claustre d’Elna Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la collegiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami

Molt jove anà a Würzburg, on aconseguí un gran prestigi, no sols com a artista, sinó com a membre del consell ciutadà La seva tasca plàstica, endinsada encara en el gòtic tardà, però lliure del dramatisme i l’expressionisme que aquest tingué als països germànics, és difícilment separable de les nombroses obres produïdes en el seu taller Cal esmentar l' Eva 1491, la Tomba del bisbe Rudolf von Scherenberg 1496-99, ambdues per a la catedral de Würzburg, el Retaule de la Sagrada Sang 1499-1505 per a la Jacobskirche de Rothenburg i el Retaule de la Mare de Déu 1505-10 per a la…

Format amb GPisano, la seva activitat es desenvolupà primer a Pisa Sepulcre d’Arrigo VII , 1315, Duomo i Camposanto, Siena Sepulcre del cardenal RPetroni , 1317-18, Duomo i Florència Tomba del bisbe d’Orso , 1321, Duomo, moment en què el seu estil, pesant i dur, es manifesta més pròxim al gòtic classicitzant de NPisano que dels models del mestre Mare de Déu amb el Nen , Museo Bargello, Florència Cap al 1325 se n'anà a Nàpols, on dugué a terme diverses obres d’una execució i un refinament plenament gòtics que contribuïren a la difusió al sud d’Itàlia del tipus toscà de…