Resultats de la cerca

Una bona part de la seva obra, d’un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa Conreà esporàdicament la literatura

Passà una bona part de la vida als EUA Sota la influència dels escultors Maillol, Bourdelle i Metzner desenvolupà un estil arcaïtzant, tendint a la monumentalitat i a l’expressió patètica monument a l’heroi desconegut de Belgrad

Fou director de l’Acadèmia de San Fernando Les seves obres principals són a Madrid el Crist de la Bona Mort església de San Jerónimo, la Font de Neptú i un bust de Carles III Real Academia de Bellas Artes de San Fernando

És autor d’una bona part de l’extraordinari retaule major de l’església arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat vers el 1554, conservat només en part Hom li atribueix una escultura d' El Salvador , policromada per Joanes el 1555, a l’ermita d’aquesta advocació, a Onda

Alumne de la Llotja de Barcelona El 1848 s’establí a Barcelona Deixeble i collaborador de Damià Campeny, féu una bona part de l’escultura decorativa dels Porxos d’En Xifré Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, produí molta escultura de caràcter allegòric aplicada a l’arquitectura i imatgeria religiosa

Fou un dels signants de la petició de constituir un gremi d’escultors independent del de fusters 1679, en el qual ell esdevingué prohom Entre el 1683 i el 1692 féu el retaule de Sant Marc a la catedral de Barcelona i el 1691, la creu del pati de l’Hospital de la Santa Creu, també a Barcelona ambdues obres, barroques, són una bona mostra de columna salomònica

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Documentat des del 1454 a Sevilla —on és conegut com a Lorenzo Mercadante —, féu la tomba, d’alabastre, del cardenal Juan de Cervantes 1454-58 Entre el 1464 i el 1467 féu bona part de la decoració de les portes de la catedral de Sevilla, on és el màxim representant de l’estil borgonyó Hom li ha atribuït l’execució del magnífic sepulcre del bisbe Bernat de Pau —mort el 1457—, a la seu de Girona

Pel seu estil grandiós, es un dels més destacats representants del manierisme de Miquel Àngel a la península Ibèrica Treballà especialment al País Basc i a Aragó Collaborà en el retaule major de la catedral de Burgos 1578 i sobresortí en els retaules de la Trinitat, a la catedral de Jaca ~1578, de Sant Miquel, a la seu de Saragossa ~1580, i de l’església parroquial de Tafalla Creà escola, que es mantingué durant bona part del s XVII

Format a Tarragona, després fou deixeble de Campeny Acadèmic de Ciències i Arts i professor de l’Escola de Llotja Constituí el nexe d’unió entre el neoclassicisme del seu mestre i el realisme posterior Sant Jordi de la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, obra del 1867 Destruí una bona part de la seva obra Es veié obligat a conrear el realisme monumental propi del final del segle XIX la seva obra més important d’aquest estil és l’escultura del marquès del Duero a cavall 1885, que tornà a posar de moda el gènere de l’estàtua eqüestre