Resultats de la cerca

Es formà a l’escola de Sant Carles de València 1939-44, i fou becat després a Roma 1949 —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París 1952, Alemanya 1957 i els EUA 1961 Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid on fixà la seva residència, i també a París 1953, a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàlliques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa…

Visqué i treballà a Xile, l’Argentina, els EUA i el Brasil, país on s’establí el 1955 És autor de les escultures de la catedral de Jacarèzinho Paraná, Brasil

Passà una bona part de la vida als EUA Sota la influència dels escultors Maillol, Bourdelle i Metzner desenvolupà un estil arcaïtzant, tendint a la monumentalitat i a l’expressió patètica monument a l’heroi desconegut de Belgrad

A les ordres d’Antoni Gaudí feu les escultures dels àngels anunciadors de la portalada del Naixement, al temple de la Sagrada Família Visqué a París, on treballà a l’obrador de Rodin, i posteriorment s’establí als EUA

Després d’haver treballat a Munic i a París, participà en l’exposició collectiva de l’Armory Show a Nova York el 1913, i restà definitivament als EUA La seva obra parteix de recerques plàstiques manieristes, que, a base de línies corbes hàbilment insinuades, arriben a uns volums decoratius sobre el tema del cos humà Les seves idees estètiques han estat recollides en el llibre Vers l’unité plastique 1914

Estudià Belles Arts a Viena i a París amb Gimond, Malfray i Zadkine El 1940 s’establí amb el seu marit, l’economista Oskar Schnabel, als EUA La seva escultura abstracta començà concedint importància als contrasts d’horitzontals i verticals i, més tard, al tema de l’esfera Cap als anys quaranta utilitzà bronze, fusta i pedra, però a partir dels anys cinquanta fou partidària de tota mena de materials metàllics Transformacions 1956, Whitney Museum of Art, Nova York

Després de passar la infantesa al Japó, retornà als EUA el 1918 Anà a París 1927, on conegué l’avantguardisme i fou influït per CBrâncuşi Installat a Nova York, des del 1952 tornà a visitar el Japó periòdicament Amb el seu complex bagatge cultural, efectuà un art espacial, que transmeté a través de les escultures tòtems, de mobles, de llums, com el que féu a Hiroshima el 1952, però sobretot jardins UNESCO, a París, el 1958 Billy Rose, Israel, el 1965

Des del 1908 residí a París el 1923 anà a viure als EUA A partir del 1912 es dedicà principalment a la recerca d’una estilització de tendència abstractiva, bàsicament naturalista, i des del 1920 s’interessà per unes construccions de ritmes geomètrics a base d’interseccions de moviments circulatoris per plans per tal d’evocar figures humanes tors femení més o menys imaginàries més tard 1922 retornà a un depurat classicisme És un dels representants de la investigació cubista en l’escultura

Desenvolupa una obra d’arrel minimalista i constructivista caracteritzada per l’austeritat en el tractament dels materials, el rigor compositiu, la sobrietat de les formes i el diàleg entre aquestes i l’espai que les envolta En són molt representatives les obres transitables de gran format, principalment la realitzada a l’avinguda de Rio de Janeiro de Barcelona, seqüència en formigó negre de 306 m de llargada 1985-89 Té obra pública en diversos llocs de Catalunya, com també a Alemanya, França i els EUA

Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres És també autor de diversos monuments públics al Treball Esplugues de Llobregat, La Sirena Pineda de Mar, a Pep Ventura Cornellà de Llobregat, etc Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA