Resultats de la cerca

Des de la fi del segle XI són freqüents a tot el territori català El moment d’esplendor màxima de mitjan segle XII a mitjan segle XIII correspon a l’onada devocional mariana promoguda pel moviment del Cister o de Sant Benet Solen ésser imatges sedents amb l’infant a la falda que, partint del hieratisme de tradició bizantina, es van suavitzant fins a l’època gòtica l’evolució es nota, sobretot, en la posició de l’infant, que del mig de la falda passa al genoll esquerre de la mare, i finalment, en l’època de transició al gòtic, resta dempeus El Museu Nacional d’Art de…

Seguidor de Vecchietta, treballà preferentment a Siena, on fins el 1475 pintà, associat amb Fdi Giorgio Martini El tema quasi únic de la seva producció, reunida en la major part a la Pinacoteca de Siena, és la Mare de Déu amb l’Infant Com a escultor féu un Sant Bernadí a Borgo a Mozzano i una Santa Caterina a l’oratori de la santa, a Siena

Resident d’infant a València, es formà amb IVergara Autor de les estàtues de la façana de l’església parroquial de Xest, d’una Pietat de l’església de Teulada, d’un retaule de Sant Nicolau de València i d’unes estàtues de l’antic convent del Carme de València Féu, a Múrcia, uns relleus a l’església de San Juan Fou acadèmic de Sant Carles 1772 i de San Fernando

Realitzà monuments i imatgeria religiosa Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus que substituí la perduda durant la guerra civil, i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida Residí a l’estranger des dels anys cinquanta A Guinea deixà diversos monuments La reina Bisila amb l’infant Guanyà el premi Àfrica d’escultura

A Granada féu els relleus de la portada de la sala capitular de la catedral, el grup de Santa Anna, la Mare de Déu i l’Infant, també a la catedral, i part del Retablo de Ojijares Metropolitan Museum, Nova York A Sevilla intervingué en els relleus de l’avantsala capitular de la catedral, i és autor també del Juli Cèsar i l' Hèracles de l’Alameda, i del disseny de la Fuente de Mercurio de l’Alcázar

Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo

Seguidor de Miquel Àngel i influït per Bda Maiano, el seu estil, presidit sempre per una execució acurada, alternà entre la correcció ideal academicista i el naturalisme de to realista Treballà, entre altres llocs, a Roma, a Londres Sepulcre d’Enric VII i Elisabet de York, Sepulcre d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, Westminster i a Sevilla 1520, on contribuí a la introducció i el desenvolupament de les formes renaixentistes Mare de Déu amb l’Infant, Sant Jeroni penitent , Museo de Bellas Artes, Sevilla

Es formà amb el seu pare, Andrea Pisano, el qual succeí en la fàbrica de la catedral d’Orvieto 1348-53 és autor, entre altres nombroses obres que li són atribuïdes Mare de Déu de la Llet , al Museo Nazionale di San Mateo, de Pisa, de la Mare de Déu amb l’Infant de l’església de Santa Maria Novella, de Florència, i de la Mare de Déu del sepulcre de Marco Cornaro ~1635 a l’església de San Zanipolo, de Venècia, obres on introduí l’elegant sinuositat de les marededeus gòtiques franceses

Fill de mallorquins, residí des d’infant a Palma Mallorca Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis i en un taller d’escultura Exposà per primer cop el 1957, a Palma Fou cofundador del Grup Tago Interessat per Giacometti, Moore i Manzú, conreà un figurativisme molt esquematitzat, que hom ha relacionat amb l’escultura gòtica i amb El Greco, i que se centra en la figura humana Exposà en diversos països europeus i americans Molt crític amb el món de l’art oficial, abandonà Mallorca i passà a residir a Albacete

Les seves obres principals són els sepulcres de Joan II de Castella i la seva muller, Isabel de Portugal 1486-93, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’Arbre de Jessè 1486-88, Capilla de Santa Ana de la catedral de Burgos, la tomba de l’infant Alfons ~1490, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’altar major de la Cartuja 1496-99, el sepulcre de Juan de Padilla 1500-05, Museo Arqueológico, Burgos i el Retaule de Santa Anna , a la Capilla del Condestable de la catedral de Burgos ~1500 Considerat un dels millors escultors de la fi del gòtic a Castella, la seva obra és d’una gran…