Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joan Pere Girald
Escultura
Escultor.
Començà a treballar a Perpinyà vers el 1659 estàtues de l’església del convent dels Grans Agustins És autor d’un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret 1656 i d’un retaule de Trullars Sant Iscle i Santa Victòria, que encara es conserva
Pere Torrent d’Illa
Escultura
Escultor gòtic.
En 1485-96 féu, junt amb PMagnies, MCasas, A Rams i JSaranyana, el retaule deSantJoandelesAbadesses A la parròquia de Tiana hi havia una imatge desant Cebrià, de la seva mà, procedent d’un retaule Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma El seu estil se situa entre el Renaixement i el gòtic germànic
Bernat Saulet
Escultura
Escultor.
És autor del retaule amb escenes de la Passió 1341 per a l’església deSant Pau deSantJoandelesAbadesses Vic, Museu Episcopal, de notable realisme dins l’estil gòtic
Moretó
Escultura
Llinatge d’escultors i arquitectes establerts a Vic, actius als s. XVII, XVIII i la primeria del XIX, coneguts per els Moretons
.
Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…
Santíssim Misteri
Escultura
Nom amb què és conegut el conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del s XIII, de Sant Joan de les Abadesses.
El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges Es conservà incorrupta fins el 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés 1686 i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Morató, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir