Resultats de la cerca

L’any 1946 es graduà en arquitectura per la Universitat Politècnica de Torí El 1947 anà als Estats Units, on treballà amb Frank Lloyd Wright, pel qual fou molt influït Hi projectà un pont que fou exposat pel Museum of Modern Art Retornà a Itàlia 1950 i, després de dissenyar una fàbrica de ceràmica a Vietri sul Mare Salern, de cinc pisos comunicats per rampes en espiral, s’establí definitivament als Estats Units l’any 1956 Al desert d’Arizona portà a la pràctica l’únic dels seus projectes visionaris, el complex urbanístic d’habitatges Arcosanti, una vasta edificació de formigó i…

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la…

Estudià a la Universitat de Santiago 1654 i es llicencià, segurament, en una universitat castellana Començà a treballar a la catedral de Santiago el 1662 i en fou nomenat mestre principal el 1676 intervingué decisivament en la construcció del tabernacle de l’Apòstol i construí la torre del Rellotge acabada l’any 1680 al mateix temps treballava per a Lugo, Ourense i altres llocs El 1695 construí la façana, el claustre i la famosa escala de cargol triple del convent de Santo Domingo de Santiago i publicà el llibre Excelencias de la arquitectura , més literari que científic Figura…

Els seus dibuixos i maquetes manifesten el valor emblemàtic d’espai social i polític de l’arquitectura Són característics les figures i els rostres que, a diferent escala, s’interposen en l’escena quotidiana, tot observant-la a distància

Fundà amb RHuelsenbeck el moviment dadà de Berlín i edità la revista “Du Dada” 1919 Creà el fotomuntatge, i el seu assemblage Cap de Fusta 1918 ha esdevingut un dels principals emblemes del dadaisme Anys més tard passà un quant temps a Eivissa, interessat per l’arquitectura popular de l’illa

Alumne de la Llotja de Barcelona El 1848 s’establí a Barcelona Deixeble i collaborador de Damià Campeny, féu una bona part de l’escultura decorativa dels Porxos d’En Xifré Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, produí molta escultura de caràcter allegòric aplicada a l’arquitectura i imatgeria religiosa

Format a Anvers S'adherí al grup De Stijl i en fou un dels homes clau fins el 1921 Influí molt en l’arquitectura, que també practicà Establert a París el 1928, hi fou vicepresident del grup Abstraction-Création 1931-37 Deixà la rigidesa rectilínia del neoplasticisme el 1938 i s’abocà a la línia corba Nucleus , 1946

Al principi, treballà la fusta i fou realitzador de mascarons de proa Posteriorment s’especialitzà en els retrats de bust i les escultures decoratives per a l’arquitectura Cal destacar de la seva producció l’estàtua de mida natural de George Washington per a l’Independence Hall de Filadèlfia i el seu Autoretrat de bust Pennsylvania Academy of Fine Arts

Establert a França des del 1946 Al començament fou influït pel folklore del seu país i també per l’art romànic, oriental i prehistòric Cap al 1955 s’orientà vers el surrealisme Telèfon femella Més tard, les seves escultures, fetes de pedra i metall, recerquen una síntesi entre les arts i l’arquitectura A partir d’aquests pressupòsits, realitzà escultures per a esglésies, grups escolars i altres llocs públics

Fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats Premiat en diverses exposicions, és autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a Castelló de la Plana Practicà un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri