Resultats de la cerca

Influïda per Brâncusi, treballà en la recerca de l’espai i la forma abstractes Forma doble 1937 coll Hepworth, Pelagos 1946 coll Hepworth, Meridian 1959 State House, Londres, Forma foradada 1962 Fou premiada a Venècia 1950 i a São Paulo 1959

Tingué una intervenció decisiva en l’etapa final del gòtic a Bohèmia Acabà la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora, de la qual féu el trifori i la volta 1499, continuant la tradició de la família Parler Decorà també la Torre de la Pólvora a Praga 1477

Fou deixeble d’Hipòlit Rovira i de Baptista Balaguer, i també de Jaume Molins el Vell Formà part de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, des del 1754, i esdevingué director d’escultura de la de Sant Carles des del 1765 —abans de la seva creació oficial— De la seva obra escultòrica sobresurt l’interior, barroc, de Sant Andreu, a València, sobre un projecte de Rovira, treballs a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de València i Sant Joaquim i santa Anna a l’església parroquial de Llíria Hom el considera una figura de transició entre el barroc i el neoclàssic

Conegut com a Jaume Molins I Deixeble de Tomàs Artigues Director de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, l’altar major de la del Salvador de Requena Plana d’Utiel, el d’Almenara Plana Baixa i altres retaules a l’església parroquial de Dénia Marina Alta El seu fill Jaume Molins País Valencià — València 1782, conegut per Jaume Molins II , féu a València estàtues a la façana de l’església del Temple i el retaule major de l’església del Collegi de Sant Tomàs de Villanueva

Fill d’un fuster, treballà amb un imatger i, al mateix temps, estudià a Llotja i al taller dels Vallmitjana El 1858 guanyà una pensió de la diputació per anar a estudiar a Roma, on fou amic de Marià Fortuny Des d’allà envià el 1864 l’estatueta sedent del Dant Museu d’Art Modern de Barcelona, considerada com la seva millor obra, que obtingué una segona medalla a Madrid El 1867 hi obtingué una primera medalla amb un Himeneu neohellenístic, i una tercera a l’Exposició Universal de París A Roma féu el monument sepulcral de marbre per al general O'Donnell 1868-70, obra neoplateresca, installada a…

Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De la mateixa…

Estudià literatura a les universitats de Califòrnia de Berkeley i Santa Barbara 1961 i posteriorment estudis artístics a la de Yale fins el 1964 Fou collaborador de Josef Albers Viatjà per Europa i arran d’una estada a Itàlia s’apropà a l’estètica de l’ arte povera A la dècada de 1960 s’installà a Nova York El 1966 feu la primera exhibició Pels volts del 1970 feu les primeres escultures a gran escala, les quals són a base de grans planxes metàlliques juxtaposades, autooxidables i dissenyades amb ajut de programes de la indústria aeronàutica Realitzà per encàrrec diverses escultures…

Un dels més importants del seu temps a València De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Munyós estudià dibuix Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el Palau de…

Fills d’una família de militars d’ascendència flamenca Residiren a Madrid i a Mondoñedo Galícia abans de tornar a Barcelona on, encara infants, formaren part del cor del teatre del Liceu Miquel s’inicià com a aprenent al taller d’escultura industrial de Josep Bofill, i passà, al cap de poc, a la foneria Masriera i Campins, on aviat ingressà Llucià Allà tractaren els principals escultors de l’època i el jove Manolo Hugué, que també hi treballava Parallelament, foren deixebles de Josep Montserrat Freqüentaren el grup d’El Rovell de l’Ou Animats per Josep Llimona, es presentaren a l’Exposició de…