Resultats de la cerca

En són remarcables els frescs d’una de les capelles de la Trinità dei Monti, Roma, i el Retaule de la Santa Cena catedral de Còrdova, 1595 Com a teòric és autor del Discurso de la comparación de la antigua y moderna pintura y escultura 1604, Carta sobre la pintura 1608 i Poema de la Pintura

Estudià psicologia a Barcelona, on contactà amb un grup d’estudiants de l’Aula Oberta de l’Escola Massana, amb els quals exposà a la Capella de l’Antic Hospital Posteriorment es traslladà a París, on seguí els cursos de Jacques Lacan Collaborador de la revista d’art Figura , formà part d’un collectiu que exposà a la galeria La Máquina Española, on també organitzà exposicions Entre les exposicions més importants destaquen la del Pabellón Mudéjar de Sevilla, a l’ICA Institute of Contemporary Art de Londres, o la del MNCARS a Madrid, totes l’any 1993 Al final del 1996 es realitzà una exposició…

Conreà en un estil sobri el retrat, el monument commemoratiu i funerari i, des del 1915, gairebé exclusivament, el nu El 1920 obtingué la medalla d’honor de l’Exposició de Bellas Artes de Madrid amb el nu Forma És autor del monument a Antonio Barroso i de l’eqüestre al Gran Capità, segons el tipus renaixentista, ambdós a Còrdova, i del monument a Eduardo Rosales, a Madrid

El seu estil, detallista, utilitza les línies corbes, especialment als vestits i mantells Hom en destaca els relleus del cadirat de la catedral de Còrdova

El 1606 entrà, a Sevilla, al taller de Martínez Montañés, el qual l’influí en gran manera, i el 1613 n'installà un de propi Entre les seves millors obres es destaquen El Cristo del Amor església del Salvador, de Sevilla i el Cristo del Gran Poder , també a Sevilla, d’un accentuat patetisme que evidencia el seu temperament apassionat

El seu estil, suau i amable, recorda el del seu mestre, ACano És autor del Retaule de Sant Joan Baptista convent de Santa Paula de Sevilla, el més semblant a la manera de Cano, del Retaule de la Concepció església de la Concepción de Lebrija i de part del Retaule de Sant Llorenç de Sevilla, que li traspassà JMartínez Montañés

Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid 1794, a París 1799, on també féu pràctiques de dissecció a fi d’aprofundir l’estudi de l’anatomia, i a Roma 1804-23, on féu la major part de la seva obra Contrari a la invasió napoleònica d’Espanya, fou empresonat i, després, alliberat, gràcies a l’amistat de l’escultor Antonio Canova Ferran VII el nomenà primer escultor de cambra l’any 1823, però no retornà definitivament fins el 1826 Entre la seva producció sobresurt l' Apolino Museo de Arte Moderno, Madrid, el Morfeo hermafrodític Museo de San Telmo, Sant Sebastià, diverses estàtues sedents i…