Resultats de la cerca

Decorador de l’Opéra de Versalles 1768-70, escultor oficial de Mme Du Barry i de Lluís XVI, excellí en el retrat femení Maria Leczinska 1769, Mme Du Barry 1773, Mme Vigée-Lebrun 1783, Nathalie de Laborde 1792 Conreà també el nu femení representant personatges mitològics Bacant 1774 i Psique abandonada 1785-90, una de les seves peces cabdals

Continuador de l’escola de Fídies —del qual imità alguns aspectes, com és ara la delicadesa i subtilitat dels plecs de la indumentària—, treballà a Roma estàtua marmòria d’Àrtemis al Palatí, a Epidaure temple d’Asclepi i al mausoleu d’Halicarnàs Excellí, però, en la representació de figures de nereides i de níkai níkē Hom li atribueix l’escultura de Leda i el cigne coneguda a través de moltes còpies, una de les quals als Musei Capitolini de Roma i també una Atena amb l’ègida estrellada

Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme

Format a l’escola d’arts i oficis de Manresa i a Llotja Barcelona, freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc Artista polifacètic i inquiet, a setze anys es traslladà a París, i sojornà successivament a Suïssa, Itàlia, la Costa d’Or, Olot i Barcelona Exposà a la Galeria d’Art Modern i al saló d’humoristes de París i al Saló del Nu de Barcelona 1933, i hi obtingué premis Excellí també com a caricaturista i dibuixant festiu —signava Sutram —, com a illustrador i en treballs de joieria Té obres en museus i colleccions de Manresa, Barcelona, París, Londres, els EUA i el Japó

Executà nombrosos retrats de bust de prohoms florentins — Pere 1453 i Joan ~1460 de Mèdici Museo Nazionale, Bargello, Florència, Niccolò Strozzi 1454 Staatliche Museen, Berlín, Astorgio Manfredi 1455 National Gallery of Art, Washington—, el tret més característic dels quals és l’agudesa en l’observació i la severitat quasi romana Mestre en l’art del baix relleu trona de la catedral de Prato, el seu estil evolucionà vers un refinament i una ductilitat que tenen antecedents en LGhiberti Excellí també en la talla de sepulcres adossats al mur, segons el tipus clàssic florentí, com el del comte…

La investigació moderna els distingeix amb els noms d’"el Vell” i “el Jove” Cefisòdot el Vell fou el pare de Praxíteles, i també, segons que sembla, el seu precursor, estilísticament Esculpí per als atenesos una estàtua que representava la Pau portant l’Abundància als braços, coneguda per còpies romanes i per referències de Pausànies Féu també una estàtua d’Atena situada al port d’Atenes, un grup de Muses, un altar a Zeus i un Hermes amb Dionís De Cefisòdot el Jove , vivent, segons Plini, el 296 aC, hom creu generalment que era fill de Praxíteles Excellí en el retrat i en la figura femenina

Aprengué la tècnica al taller de l’orfebre EVerrocchi, i es formà amb Donatello Com a escultor, féu el sepulcre de Giovanni i Piero de Mèdici 1469-72, església de San Lorenzo, sagristia vella, Florència, La incredulitat de sant Tomàs 1467-83, Orsanmichele, Florència, que són les seves obres més innovadores, el David ~1475, Museo del Bargello, Florència i el Monument a Bartolomeo Colleoni 1479-88, Campo dei santi Giovanni e Paolo, Venècia, on sintetitzà la força de Donatello i l’elegància dels preciosistes Excellí també com a pintor, amb una producció abundosa en obres d’ornamentació, i fou…

Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del…

Probablement fou deixeble d’Agelades d’Argos, com Policlet i Fídies, i desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes Excellí sobretot com a bronzista, bé que, havent-se perdut tota la seva obra, només és possible de reconèixer-la per mitjà de còpies de marbre Gràcies a la descripció feta per Llucià, hom pogué reconèixer el famós Discòbol en una còpia existent al palau Lancelotti de Roma, el 1783 Executà per a l’Acròpolis d’Atenes el grup d’Atena i Màrsies —reconeguts, separadament, per H Brunn el 1853 a Roma Museo Lateranense i per L Pollak el 1909 a Frankfurt del Main— A Olímpia i a…

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…