Resultats de la cerca

Nebot del dibuixant  Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat la gran…

Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set Galleria d’Arte Moderna, Milà i La convalescent Galleria d’Arte Moderna, Gènova De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa 1937 palau de justícia, Milà i Palinuro 1946 Universitat de Pàdua Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta 1946

Deixeble de Leonardo da Vinci Fou essencialment pintor i decorador, amb un estil inscrit dins el linearisme gòtic Collaborà amb Rafael en la decoració de la Villa Farnesina, a Roma 1516 Treballà al Sacro Monte de Varallo 1526, i, installat a Milà des del 1539, decorà Santa Maria delle Grazie i Santa Maria della Pace

De molt jove intervingué ja al claustre petit de la cartoixa de Pavia 1466, on es definí el seu estil La seva obra més personal la féu a Bèrgam Cappella Colleone, 1472-76, alternant-la amb la decoració de la façana de l’església de la cartoixa de Pavia 1475 Cap al 1500 treballà en les obres de la catedral de Milà L’estil d’Amadeo és caracteritzat pel seu decorativisme, típic de l’escola llombarda els seus ornaments en baix relleu inscrits en superfícies geomètriques regulars són l’origen de l’estil que es conrearia a Castella al començament del segle XVI amb el nom de “plateresc”

Format a Bolonya, anà aviat a Roma, on imità Miquel Àngel, collaborà amb Dda Volterra a l’església de la Trinità dei Monti 1549-53 i pintà els frescs de la capella de Sant Dionís a l’església de San Luigi dei Francesi De retorn a Bolonya, construí i decorà amb temes mitològics el Palazzo Poggio 1554-55 A partir del 1567 treballà a Milà, on dirigí les obres de la catedral i dugué a terme una gran activitat com a arquitecte i enginyer esglésies de San Fedele i San Sebastiano Conegut amb el sobrenom d’"El Miquel Àngel reformat”, treballà, del 1586 al 1594, en la decoració de la…

Collaborà en l’obra de l’arc del Castell Nou de Nàpols des del 1453, on és autor de diverses escultures del seguici d’Alfons el Magnànim i d’altres grups durant el regnat de Ferran I s’hi quedà com a únic responsable i s’ocupà del muntatge de la porta Entre el 1461 i el 1464 treballà per a Renat I d’Anjou, per a qui féu medalles

La seva obra s’inscriu en l’estètica barroca de GLBernini, bé que algunes de les seves figures presenten un intens dramatisme allunyat de la teatralitat de les del seu mestre Cal esmentar les estàtues d’Apòstols 1708-18, a Sant Joan del Laterà, i el monument a Gregori XIII 1725, a la basílica vaticana

Estudià a París amb el pintor ALhôte i des del 1935 amb l’escultor Ch Malfray El 1948 guanyà el concurs per al monument als germans Rosselli i, per tal de realitzar-lo, es traslladà a Carrara, on s’establí La seva escultura, en marbre, pren els volums, la simplicitat i la definició de les formes com a punts de partença Venus 1958 La llum que tenen les seves peces, així com els seus contorns polits, fa que la seva escultura tingui una certa afinitat amb el treball de Brâncuşi

A Roma creà el grup Forma 1947 La seva obra revela les influències avantguardistes del cubisme i del futurisme i una tendència a la no-figuració, tot mantenint el contacte amb la realitat circumdant per tal d’expressar plàsticament, amb materials com la fusta, el ferro i el bronze, la problemàtica humana Escriví assaigs sobre plàstica escultòrica

Des del 1546 treballà per a l’emperador Carles V esculpí en bronze les estàtues de Carles V abatent el furor i L’emperadriu Isabel 1564 ambdues al Museo del Prado, Madrid Collaborà, amb el seu fill Pompeo Leoni 1533 — Madrid 1608, també escultor, en les figures de bronze del retaule major d’El Escorial començat el 1579 Pompeo féu també els grups de les tombes de Carles I i Felip II a El Escorial ~1590-98