Resultats de la cerca

Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura figurativa a l’art abstracte…

Se li atribueix un grup —hellenístic, però de tradició fidiesiana— trobat a Licosura Arcàdia i que representava Demèter, Àrtemis, Dèspoina i Ànit D’aquest grup procedeixen els tres caps monumentals conservats al Museu d’Atenes

Autor de peces de colleccionisme i de treballs de terra cuita, és més conegut per les obres monumentals dins l’estil convencional de l’època Lluís de Santàngel i allegoria d' Aragó , al monument a Colom, de Barcelona, 1888

En les seves obres, d’estil realista, sacrifica sovint el detall a l’efecte de conjunt Passà per una etapa cubista És autor de baixos relleus i d’estàtues monumentals, entre les quals hi ha les de Sibelius i de Nurmi

Fou deixeble de Francesc Piquer i també sembla influït per Venanci Vallmitjana i pels imatgers castellans Treballà en escultures monumentals i en obres de tema religiós S'establí a Madrid, on és conservada la major part de la seva producció, sobretot en monuments públics La seva obra és representada al Museo de Arte Moderno, de Madrid

Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals

De formació autodidàctica, el 1949 s’installà a París, exposà al Salon de la Jeune Sculpture i després, a partir del 1951, al de Réalités Nouvelles Les seves primeres obres són baixos relleus plens d’animals simbòlics Més tard s’orientà cap a temes còsmics, com ara el Disc solar Les seves escultures, realitzades en granit negre, acer o terra cuita, tenen l’aspecte de laberints monumentals

Documentat, des del 1467, a Brixen, on fixà el seu taller És autor de nombrosos retaules, la majoria dels quals són a les esglesioles del Tirol Coronació de la Mare de Déu 1471, Gries, Sant Wolfgang 1471-81, Salzkammergut Els més monumentals són dispersos per diferents museus, com Els pares de l’Església ~1483, Alte Pinakothek, Munic i el Retaule dels franciscans de Salzburg 1484, Gemäldegalerie, Viena

Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set Galleria d’Arte Moderna, Milà i La convalescent Galleria d’Arte Moderna, Gènova De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa 1937 palau de justícia, Milà i Palinuro 1946 Universitat de Pàdua Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta 1946

Estudià a Praga i a Viena És autor d’escultures monumentals de pedra pont de Sant Carles de Praga, grups de sant Francesc de Borja, sant Francesc Xavier, sant Ignasi de Loiola, etc Esculpí, també, atlants al palau Morzin, i el sepulcre de Jan Václav Vratislav de Mitrovice Praga Desenvolupà un estil caracteritzat per la placidesa monumental i per un equilibri noble i serè En les seves escultures la llum s’escola suaument per la superfície També treballà la fusta policromada