Resultats de la cerca

Fill del decorador Joan Parera i Santacana Deixeble de Suñol a Madrid 1884 i de l’Academia de San Fernando, que el pensionà a Roma 1888, on s’estigué fins el 1892 Viatjà també per França i per Itàlia Professor de la Llotja de Barcelona 1897 i numerari 1905 Fou premiat a diverses exposicions espanyoles i a la Internacional d’Atenes 1904 i obtingué medalla d’or a l’Exposició de Barcelona del 1911 Collaborà al monument a Alfons XII a Madrid i té obres a Cadis, Colòmbia, Manila, Madrid, Barcelona Agricultura , plaça de Catalunya, Girona Girona 1909, plaça de la…

Protegit pels papes Urbà VIII i Alexandre VII, dugué a terme una gran tasca artística a Roma, en ple fervor de l’art tipificat per la Contrareforma Destacat escultor, en les seves dues primeres obres, David 1619 i el grup Apollo i Dafne 1621-22, hi ha tots els elements que caracteritzen l’art barroc moviment molt accentuat i textura pictòrica En l’esmentat grup, per exemple, ultra la sensació d’un moviment en diagonal, assenyalat per la línia sinuosa de les extremitats de les figures, el gra de la pell de l’home i el de la dona són presentats amb textures diferents Les mateixes…

Treballà a París El 1716 fou cridat a Peterburg, on s’installà definitivament, protegit per Pere el Gran Fou un excellent retratista Estàtua eqüestre de Pere el Gran a la plaça dels Enginyers, de Leningrad, Pere el Gran Ermitage i La tsarina Anna Ivanovna Museu Rus, Leningrad

Estudià a l’Escola de Llotja sota el mestratge d’Agapit Vallmitjana, i treballà a l’estudi de Pere Carbonell i Huguet És autor del monument al cardenal Vives i Tutó Sant Andreu de Llavaneres, 1950, projectat per JMPericàs, i de Ruth , a la font de la plaça de la Virreina Barcelona, 1949

Deixeble d’Augustin Pajou i d’Antonio Canova Neoclàssic ortodox, a París fou escultor oficial tant de Napoleó com de Lluís XVIII És autor de la quadriga de l’arc del Carrousel 1806, dels relleus de la columna Vendôme 1806-10, del Lluís XIV eqüestre de la plaça de les Victòries 1822, etc

Llicenciat en medicina i cirurgia, exercí com a otorrinolaringòleg, professió que compaginà amb les arts plàstiques Especialitzat en el tractament de composicions espacials de gran moviment interior Elaborà a partir de la geometria les possibilitats topològiques derivades de la banda de Möbius , cercant en la planxa metàllica la corporeïtat dels ritmes lineals que puguin donar una major agilitat aerodinàmica a les escultures abstractes El 1942 presentà la primera exposició a la sala Mateu de València Guanyà les medalles de bronze de la II Exposició Provincial de València 1943, d’or de la II…

A París fou deixeble de JCoustou Premi de Roma el 1738, habità uns quants anys a Itàlia 1740-48 De retorn a París, el 1751 ingressà a l’Académie Royal de pintura i escultura El 1753 anà a Copenhaguen, on féu l’estàtua eqüestre de Frederic V, a la plaça d’Amalienburg, i dirigí i reorganitzà l’Acadèmia de pintura i escultura El 1774 tornà a França

Treballà al castell de Sant Ferran de Figueres, on féu la font de la plaça A Barcelona féu les imatges laterals —desaparegudes— de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l’escultura aplicada del palau de la Virreina 1775, la capella de Santa Marta avui a l’hospital de la Santa Creu, la Mercè, el Collegi de Cirugia i el palau del duc de Sessa

Arrelat a França, aviat es decantà per l’escultura monumental són obra seva les Dotze Victòries de la tomba de Napoleó I als Invalides, la decoració del timpà de l’arc de triomf de l’Étoile i les estàtues d' Estrasburg i Lilla de la plaça de la Concorde, a París Conreà també l’escultura de mida petita Les tres Gràcies , a Versalles, i Safo i El bany d’Atalanta Musée du Louvre

Vers el 1922 es traslladà a París, on fou deixeble d’ABourdelle S'afilià al surrealisme 1925-34 A partir del 1935, després d’una etapa marcada per la influència de l’escultura negra, creà un art figuratiu de formes allargassades coronades de busts deformes, figures estàtiques o en actitud de caminar Home que assenyala 1947 Tate Gallery, Londres, Plaça Major 1948-49 coll Peggy Guggenheim, Venècia, Cap monumental 1960 coll Joseph HHirshhorn, Nova York