Resultats de la cerca

Format a Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina i Amils, amplià estudis a París amb Bourdelle Dins l’Associació Escolar Artística concorregué amb una caricatura a l’Exposició de Retrats i Dibuixos del 1910 Fou des del 1916 professor de modelatge i buidatge a Llotja Concorregué a les Exposicions d’Art de Barcelona del 1920 i el 1921 Obtingué un diploma d’honor a l’Exposició Internacional del 1929 i participà a la Nacional del 1942 Té alguna obra pública a Barcelona, però es destacà sobretot pels seus busts i retrats, de sòlida sobrietat

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa…

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu…

Actiu a l’època d’Alexandre, del qual fou més tard el retratista àulic De formació autodidàctica, degué sentir a Sició la influència de l’escola de Policlet i de la tradició argiva Fou sobretot un bronzista Bé que hom no n'ha conservat obres originals, les còpies existents permeten de conèixer-ne l’estil, que palesa un ritme especial i dinàmic, una nova concepció dels volums tridimensionalisme i una gran mestria en la plasmació del vigor i del moviment Al costat de l' Apoxiòmenos i de l' Àugies del museu de Delfos, els diversos retrats d’Alexandre als museus de l’Acròpolis d’…

Reaccionà contra el neoclassicisme del seu mestre Jacques-Louis David Treballà per a Napoleó i féu nombrosos retrats La seva obra més coneguda és Carità educatrice 1824, a la Galleria Pitti, de Florència

A París freqüentà les reunions cubistes L’any 1912 triomfà en el concurs per a un monument a Jacint Verdaguer, després aixecat a la Diagonal Barcelona Féu, a més, retrats, la majoria de bronze El seu estil és sobri, malenconiós i idealista

Deixeble de Manuel Corcelles  És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida 1868 i de diversos retrats, entre els quals els del general O'Donnell presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870 i el de Maximilià I

Hom creu que collaborà en la decoració del mausoleu d’Halicarnàs i que féu una imatge d’Ares per al temple d’aquesta ciutat A Olímpia, treballà en les escultures del Filippéion i executà els retrats criselefantins de Filip II, d’Alexandre i d’altres

Pertangué a l’anomenada generació del Teatre Nacional, ja que participà en la decoració d’aquest teatre, obra popular Representant del realisme monumental, sabé, però, donar les característiques psicològiques en els seus retrats A la fi de la seva carrera donà la modelació impressiva, conservant la realitat objectiva

Format a Barcelona Llotja i a París 1878 Treballà després amb Manuel Fuxà i amb Agapit Vallmitjana Feu nombrosos retrats i es dedicà comercialment al bibelot Entre les seves obres cal destacar Catalunya independent i Un soldat de campanya Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú Del 1915 al 1945 exercí la docència a Llotja