Resultats de la cerca

Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar Fou aprenent de Domènec Rovira En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667 Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina 1688-91 Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià 1691, Alforja i Vilanova de Prades 1695 Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació 1680, i en fou clavari El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri Barcelona ~1656 — 1706 féu la passantia i fou admès al gremi d’…

Realitzà monuments i imatgeria religiosa Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus que substituí la perduda durant la guerra civil, i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida Residí a l’estranger des dels anys cinquanta A Guinea deixà diversos monuments La reina Bisila amb l’infant Guanyà el premi Àfrica d’escultura

Excellent retratista retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona, féu el bust de Vicenç Rodés per a la façana d’aquest museu Seguidor dels germans Oslé, plasmà com ells la vida del poble la seva obra En romeria 1907, Museu d’Art Modern de Barcelona fou premiada pel bisbe Torras i Bages Es retirà el 1918 Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada Darrerament tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat Eivissenca , plaça d’Eivissa, Barcelona

Conegut per Vicentó Autor de la Presentació al temple de la catedral de Tarragona , féu diverses obres per a la seu i altres esglésies tarragonines Arquitecte de l’Acadèmia de Sant Carles de València, projectà el Teatre Principal de Tarragona 1820 Diversos dibuixos seus de la guerra del Francès es conserven al Museu Arqueològic de Tarragona, a la fundació del qual ell contribuí decisivament

Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del…

Deixeble del pintor Ermengol Ballvé i dels escultors Josep Janés i Antoni Miró i Roca Se n'anà aviat a Madrid ~1885, on residí uns quants anys El curs 1890-91 estudiava a la Llotja barcelonina Es presentà amb un Retrat a la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona, el 1894 Aquell any, a Tarragona, conegué Santiago Rusiñol, que l’any següent el protegí a París, on Mani anà, pensionat per l’ajuntament de Tarragona, acompanyat del seu amic el pintor Pere Ferran Novament a Madrid, el 1896 envià un Cap d’estudi a la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona es relacionà amb alguns…

Deixeble d’Aleu, l’ajudà en l’execució del monument eqüestre al general Concha, a Madrid, on també feu el del general Espartero 1885, que hom ha considerat la primera obra reeixida de la renaixença moderna de l’estàtua eqüestre a Espanya Feu el monument a Sagasta, a Logronyo Conreà també la pintura i publicà Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona 1875

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Els seus primers treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials Amb Jordi Ballester el 1966 fundà l’ Equip Realitat , en el qual desenvolupà la seva obra fins que se separà de Ballester 1976 Posteriorment començà una trajectòria personal, en la qual destaquen les escultures de temes típicament urbans amb uralita i cartó cosit Explorà també les possibilitats del grafit amb característics clarobscurs tridimensionals Rebé, entre altres guardons, el premi…

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus…