Resultats de la cerca

Exposà al Salon des Artistes Français des del 1890, i n’obtingué una menció el 1899 La seva obra s’inclou dins del Modernisme

Deixeble de Nobas L’any 1891 participà en la Primera Exposició de Belles Arts de Barcelona i després, a París, en l’Exposició Universal del 1900, on guanyà la Tercera medalla amb Dianac Exposà també a Madrid El seu germà Francesc Obiols i Delgado , dibuixant, collaborà en diverses publicacions, com Hispania i Álbum Salón

Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922

De formació autodidàctica, el 1949 s’installà a París, exposà al Salon de la Jeune Sculpture i després, a partir del 1951, al de Réalités Nouvelles Les seves primeres obres són baixos relleus plens d’animals simbòlics Més tard s’orientà cap a temes còsmics, com ara el Disc solar Les seves escultures, realitzades en granit negre, acer o terra cuita, tenen l’aspecte de laberints monumentals

Format, a Barcelona, a Llotja i amb Josep Campeny i Enric Clarassó fins el 1906 Resident a Badalona, el 1915 exposà a Barcelona, on després participà a les Exposicions de Belles Arts Installat a París el 1921, el 1924 hi esdevingué societari del Salon d’Automne Fou fundador i director del Taller de Bellos Oficios de Caracas 1933-36 i de l'Escola Arturo Michelena de Valencia Veneçuela, del 1945 al 1953

Exposà a París al Salon d’Automne i al de la Société Nationale, on el 1913 presentà Le désespoir Establert a Barcelona, es naturalitzà espanyol Participà en l’Exposició de Primavera de Barcelona del 1936, amb L’esforç i Cap de vell , i a la Nacional barcelonina del 1942, amb Marató i Meditació , que a la seva mort fou installada al parc de Montjuïc com a monument als promotors de l’Exposició Internacional del 1929

Fill d’un funcionari de policia normand A la Petite École de Dessin de París 1854 fou deixeble de Carpeaux i de Barye Rebutjat en les proves d’ingrés a l’École des Beaux-Arts de París, s’hagué de dedicar a la decoració Deixeble de Carrier-Belleuse, el 1864 envià L’home del nas trencat al Salon i li fou rebutjat Fou caporal de la Guàrdia Nacional en la guerra Francoprussiana Residí a Brusselles 1871-75 com a ajudant de Carrier i com a soci de l’escultor Antoine-Joseph Van Rasbourg, amb qui realitzà el monument al burgmestre Loos del parc d’Anvers, entre altres obres A Itàlia 1875…

Conreà el tema històric i de gènere, de factura minuciosa i de petit format, del qual imposà la moda Tingué un gran èxit entre els seus contemporanis El 1834 es donà a conèixer al Salon amb Una visita a casa del burgmestre Des del 1851 concebé la idea de pintar una epopeia napoleònica, tant del Primer Imperi La campanya de França 1814 , 1864, Musée du Louvre, París Els cuirassers, Iena , 1807 com del Segon Napoleó III a Solferino , 1863, Musée du Louvre

Nebot d’ Aristides Maillol , residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S’installà a París, el 1889, i feu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i feu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia