Resultats de la cerca

Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb el nas…

Treballà a la catedral de Tarragona, on féu, cap al 1585, les portes de bronze del sagrari, amb escenes de la Vida de Jesús , dins la tradició ghibertiana

De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí…

Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes

Passà una bona part de la vida als EUA Sota la influència dels escultors Maillol, Bourdelle i Metzner desenvolupà un estil arcaïtzant, tendint a la monumentalitat i a l’expressió patètica monument a l’heroi desconegut de Belgrad

Treballà gran part de la seva vida a Roma La Fe fulminant la Idolatria església del Gesù i sepulcre de la reina Cristina de Suècia basílica de Sant Pere del Vaticà De retorn a França 1705, collaborà en la decoració de Versalles i Marly

El 1337 succeí Ramon Despuig en la construcció del claustre gòtic de la catedral de Vic, on treballà fins el 1350 Sembla que són obra seva els finestrals amb calats gòtics i frisos historiats sobre la creació, la vida de sant Pere i diversos temes vegetals i de bestiar fantàstic

Treballà per a la capella de Notre-Dame, al castell de Saint-Germain-l’Auxerrois 1505 És autor de quatre relleus sobre la vida de santa Anna, de la catedral de Chartres els dos millors són la Trobada davant la Porta Daurada i Naixement de la Mare de Déu , que féu per encàrrec de Jean de Beauce, un dels arquitectes d’aquesta catedral, del 1519 al 1525

El 1427 adquirí la ciutadania d’Ulm, on li fou encarregat un retaule per a la catedral El 1437 signà el contracte per a un retaule reliquiari de Wurzach, amb escenes de la Passió i de la vida de Maria, del qual es conserven vuit ales als Staatliche Museen de Berlín És d’un estil allunyat de l’idealisme gòtic i, per influència flamenca, preocupat per caricaturar i popularitzar els personatges

Fou mestre d’escultors manieristes de la importància de Giambologna, que collaborà en la construcció de la font de Neptú, a la Piazza della Signoria de Florència 1563-77 Enllestí la continuació del palau Pitti de Florència 1560-77 i edificà a Roma el Collegi dels jesuïtes 1578 Al final de la seva vida, influït pel puritanisme de la Contrareforma, desautoritzà totes les seves escultures que representaven un nu