Resultats de la cerca

Fou iniciat per Charles Deering , en comprar, el 1910, l’antic hospital de la vila amb la intenció de convertir-lo en residència museu Dirigí les obres Miquel Utrillo , que en féu un dels exemples més complets d’arquitectura noucentista El 1921, per desavinences amb Utrillo,  Deering s’emporta les colleccions d’art del museu El 1932 Joaquim Folch i Torres  llogà als descendents de Deering el Palau de Maricel per tal de convertir-lo en una ampliació del  Cau Ferrat, El  i expandir-ne les colleccions artístiques El 1933 installà la Collecció de forja de la Junta de Museus, com a complement a la…

La seva collecció de ferros vells catalans i castellans dels segles XIII-XX, dipositada al taller barceloní d’ Enric Clarasó  vers el 1890, fou traslladada 1894 pel mateix Rusiñol a Sitges, a dues cases de pescadors, damunt unes roques arran de mar, ampliades i convertides en museu per l’arquitecte Francesc Rogent El mateix any hi aportà dues obres d’El Greco, Les llàgrimes de la Magdalena i Sant Pere penitent , adquirides a París i traslladades processionalment Al tombant dels segles XIX-XX Rusiñol hi incorporà l’obra pròpia i obres de la majoria dels seus companys de generació…

En fou l’impulsor Peter Stämpfli Deisswil bei Münchenbuchsee, Berna, 3 de juliol del 1937- París, 20 de febrer de 2026, artista suís que residí temporades a Sitges i que el 2004 en fou nomenat fill adoptiu Com a artista contemporani, es donà a conèixer internacionalment el 1963, arran de la seva participació en la Biennal de París L’any 2011 obrí al públic la mostra inicial de la collecció d’art en un nou espai museístic situat a l’antic Mercat del Peix i a la primera planta de l’edifici adjunt de Can Mec La fundació acull un fons de més de 70 obres de 60 reconeguts artistes…

La de Sitges radica en un edifici 1793 llegat pel seu propietari, Manuel Llopis de Cassades, a la Generalitat i és un exemple viu de com vivia una família benestant vuitcentista consta de tres plantes, té una biblioteca especialitzada en estudis sobre el segle XIX i conté també la collecció de nines de Lola Anglada La de Vilanova radica a la Casa Papiol segle XVIII, adquirida per la diputació el 1959 té un bon mobiliari de l’època i importants colleccions artístiques, i una biblioteca d’uns sis mil volums, entre els quals l’edició dels Anales de Zurita del 1585 L’any 2011,…

Amb la normativa de Museus del 1990 de la Generalitat de Catalunya, el museu fou reintegrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, bé que mantenint l’emplaçament i l’autonomia És format per una collecció extensa i força completa de la pintura i l’escultura catalanes dels s XIX i XX, des dels neoclàssics, com Flaugier i Mayol, fins als contemporanis consagrats, com Gargallo, González, Miró, Dalí i A Tàpies Destaquen les colleccions de pintura realista, amb obres de Martí i Alsina, Vayreda i l’escola d’Olot, Urgell, Simó Gómez, Gimeno, Graner, Baixeras, Roig i Soler, Meifrèn i l’escola de …

Orígens i evolució Els precedents llunyans de la formació d’aquesta institució cal cercar-los en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on es van presentar, dins la Secció d’Art Antic de l’Exposició, un notable conjunt de peces d’art medieval —les primeres que integrarien tot seguit el Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, i moltes altres procedents de diversos llocs i colleccions privades— Fou llavors que s’observà el decisiu interès per l’art medieval i la valoració i recuperació del ric patrimoni cultural i artístic del país durant aquest període Així doncs, poc temps després…