Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
pic de Perdiguero
pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
pic Pedrós
Cim
Cim (2 831 m) de la zona axial pirinenca, al límit de l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina) amb el País de Foix (Sabartès).
Domina per l’E l’estany de Lanós
pedró dels Quatre Batlles
Cim
Cim (2 382 m) culminant de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre i termenal dels municipis de la Coma i la Pedra, Odèn (Solsonès), la Vansa i Fórnols i el de Fígols i Alinyà (Alt Urgell).
puig Galliner
Cim
Cim (1 635 m) de la serra que separa les valls d’Alinyà i de la Vansa, a l’Alt Urgell, dins el municipi de Fígols i Alinyà.
Domina per llevant la ribera d’Organyà
pic de la Forqueta
Cim
Cim (3.007 m alt.), el més meridional del massís de Posets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la de Gistau.
Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins el terme de Saünc
séquia del Cup
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Balaguer, dita també séquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retorna al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155
la Creu de Santos
Cim
Cim culminant (942 m) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera.
És termenal dels municipis de Tivenys i Benifallet Baix Ebre i de Rasquera Ribera d’Ebre
tuc de Coeisseca
Cim
Cim (2 125 m) que forma part de l’interfluvi entre el riu de Varradòs i la Garona, al terme d’Arres (Vall d’Aran).
Cloterons
Cim
Cim (2 179 m) de la serra que separa la vall de Josa (Alt Urgell) de la de l’aigua de Valls (Berguedà), damunt el cingle de les Costasses, que domina la vila de Gósol.
puig de Comanegra
Cim
Cim culminant (1 557 m) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de la Figuera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra