Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
pic de Perdiguero
pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
pic Pedrós
Cim
Cim (2 831 m) de la zona axial pirinenca, al límit de l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina) amb el País de Foix (Sabartès).
Domina per l’E l’estany de Lanós
pic de la Passada
Cim
Cim (2 580 m) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, entre les capçaleres de les valls de Ransol i d’Incles.
pic de Sanfonts
Cim
Cim (2 888 m) al límit dels municipis d’Alins (Pallars Sobirà) i la Maçana (Andorra), que separa les valls de Baiau, Peguera i Pedrosa.
cap de Rep
Cim
Pic (2 295 m) que forma la paret oriental del forat de la Bor, congost obert per la Valira, al límit dels termes de Canillo i d’Encamp (Andorra).
pic de Querol
Cim
Cim (2 500 m) de la serra que separa les valls de Ransol i Incles, dins la parròquia de Canillo (Andorra).
Al vessant oriental hi ha els petits estanys de Querol
pic de Queralb
Cim
Cim (2 662 m) de la línia de crestes que separa Andorra (parròquia de Canillo) del País de Foix (Occitània), damunt la coma de Ransol.
pic de la Forqueta
Cim
Cim (3.007 m alt.), el més meridional del massís de Posets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la de Gistau.
Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins el terme de Saünc
séquia del Cup
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Balaguer, dita també séquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retorna al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155
la Creu de Santos
Cim
Cim culminant (942 m) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera.
És termenal dels municipis de Tivenys i Benifallet Baix Ebre i de Rasquera Ribera d’Ebre