Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
pantà de Sant Antoni
Pantà de Sant Antoni, i al fons la Pobla de Segur
© Fototeca.cat
Embassament
Embassament
Pantà de la Noguera Pallaresa, entre la Pobla de Segur i Talarn, al centre de la conca de Tremp.
La presa, de 100 m d’altura, es construí el 1918 i negà terres dels termes de la Pobla de Segur, el Pont de Claverol, Salàs de Pallars, Isona i Talarn embassa 227 807 400 m 3 i té una llargada de 7 km Té una potència installada de 30 000 kW i una producció mitjana de 135 milions de kWh Alimenta la central hidroelèctrica de Talarn i rega 2 500 ha
llac de Rybinsk
Embassament
Pantà del Volga, format per les preses construïdes al Volga i al Šeksna, a les oblasti de Jaroslavl’, Vologda i Tver.
Té una superfície de 4 580 km 2 i un volum de 25,4 km 3 la longitud és de 110 km pel Volga, de 226 pel Mologa i de 328 pel Šeksna l’amplada màxima és de 60 km i la profunditat mitjana de 5,6 m A la riba, la ciutat més important és Rybinsk
séquia de Salvadany
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de drenatge del Camp de Morvedre, dins el municipi de Sagunt, a la partida de l’Arrif, que arriba a la mar a través de l’estany de Puçol i de la gola de l’Estany.
Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya-Aragó
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’EbreLa superficie…
séquia del Rei
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor), que rega el sector septentrional del terme, vora el Grau.
pantà d’El Regajo
Embassament
Pantà construït damunt la rambla de Gaibiel (dita també El Regajo), prop de la confluència amb el Palància, dins el municipi de Xèrica (Alt Palància).
séquia de Rebollet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor), que deriva, per la dreta, a la Casa Fosca, tretze files d’aigua de la séquia reial d'Alcoi per regar els termes de Potries, la Font d’En Carròs i Oliva.
pantà de Riudecanyes
Resclosa del pantà de Riudecanyes
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del Baix Camp, dins el municipi de Riudecanyes
, al curs de la riera de Riudecanyes.
Fou bastit a partir del 1907 i començà a funcionar el 1919, amb una cubicació de 3,11 hectòmetres per al regatge dels termes de Reus, Riudoms i Montbrió Forneix aigua a Reus 1924, Riudoms 1948 i Vila-seca i Salou 1955 En 1934-51 fou ampliat pel canal de Siurana a través d’un canal-túnel que aporta les aigües sobrants del riu de Siurana La construcció del pantà de Siurana potencià el de Riudecanyes El 1991 hom n'amplià la capacitat en un 70%, fins a 5,32 hectòmetres
séquia de Riuclar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antiga séquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura, dins el terme municipal de Tarragona; desguassa a la platja de Riuclar, a l’W del port de Tarragona.
Les hortes regades per la séquia han esdevingut terrenys industrials polígon industrial del Francolí, installacions de la CAMPSA, etc