Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
porca
Agronomia
Cadascuna de les faixes de terra compreses entre solc i solc, en què hom subdivideix un camp per a sembrar-hi.
Sol tenir la mateixa llargària del camp, però l’amplada és variable segons la contrada
llac de Rybinsk
Embassament
Pantà del Volga, format per les preses construïdes al Volga i al Šeksna, a les oblasti de Jaroslavl’, Vologda i Tver.
Té una superfície de 4 580 km 2 i un volum de 25,4 km 3 la longitud és de 110 km pel Volga, de 226 pel Mologa i de 328 pel Šeksna l’amplada màxima és de 60 km i la profunditat mitjana de 5,6 m A la riba, la ciutat més important és Rybinsk
presa de les Tres Gorges
Presa de les Tres Gorges
Kyla Duhamel (CC BY 2.0)
Embassament
Presa de la República Popular de la Xina, al riu Iang-Tsé.
Situada a l’oest de la ciutat de Yichang província de Hubei, és el pantà més gran del món té una capacitat màxima de gairebé 40 km 3 , una superfície de prop de 1045 km 2 i una longitud màxima d’uns 600 km per 1,1 km d’amplada màxima La presa és de sistema de gravetat, amb una base de fonamentació de 115 m d’amplada per 40 m al coronament la longitud és de 2,3 km i l’alçària de 185 m Construïda principalment per a la generació d’electricitat, la seva central és la més gran del món per capacitat installada 22500 MW i en generació d’energia Secundàriament és utilitzada…
Kujbyšev
Embassament
Pantà en el riu Volga, format per la presa hidroelèctrica del Volga, un dels més grans del món.
La superfície és de 6 450 km 2 , el volum de 58 km 3 , la profunditat mitjana de 9 m i la màxima de 39 m La longitud pel llit del Volga és de 580 km, i l’amplada màxima, de 30 km La potència installada és de 2,3 milions de kW, i la producció mitjana anual d’energia, d’11 000 milions de kWh A les vores del pantà hi ha les ciutats de Kazan’, Uljanovsk i Čeboksary
Akosombo
Embassament
Embassament
Pantà construït (1966) en el curs baix del riu Volta (Ghana), amb una resclosa de 130 m d’alçada i de 650 m d’amplada.
Alimenta les indústries de Tema foneria d’alumini
regulador
Agronomia
Dispositiu que en algunes arades perfeccionades regula l’amplada i la fondària dels solcs mitjançant un ajust de l’alçada de la rella i de la ganiveta.
arròs
Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…