Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
séquia del Cup
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Balaguer, dita també séquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retorna al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent, afluent del Segre per l’esquerra, que neix als vessants E de serra de la Llena, prop de Juncosa (Garrigues), i, després de passar pels Torms, el Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses (Segrià) i Sarroca, desemboca al seu col·lector a través del pantà d’Utxesa.
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent, afluent de l’Ebre per l’esquerra, que es forma als contraforts W de serra de la Llena, dins el terme de la Granadella (Garrigues), i, després de drenar els de la Granadella, Llardecans (Segrià) i Maials, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Flix.
vall de Lliterola
Vall
Vall de la Ribagorça, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l’Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic Perdiguero (3 221 m alt.) i els pics de Cabrioles (3 119 m alt.), fesa pel coll de Lliterola (3 052 m alt.).
Al vessant meridional s’estén la gelera de Lliterola , que alimenta l' estany de Lliterola , l’emissari del qual és el torrent de Lliterola
séquia de les Planes
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la comarca de les Garrigues.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina