Resultats de la cerca
Es mostren 2065 resultats
Josep Rovira i Bruguera
Josep Rovira i Bruguera
© Família Rovira de Saralegui
Economia
Política
Agronomia
Industrial i polític.
Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic districte II de…
coma
Agronomia
Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
Jordi Peix i Massip
Jordi Peix i Massip
© Frederic Comallonga / Banc dels Aliments
Política
Agronomia
Activista social.
Enginyer tècnic agrícola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, l'any 1978 participà en la creació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, on fou director general de Producció i Indústries Agroalimentàries 1978-91 Posteriorment ocupà el càrrec de director de Regs de Catalunya SA REGSA 1991-93 i de director general de Medi Ambient 1993-99 L'any 1987 fundà, juntament amb Josep Miró i Ardèvol, el primer banc d'aliments de tot l'Estat espanyol Banc dels Aliments de Barcelona, organització de la qual fou vicepresident des de la seva fundació El…
tomàquet negre de Crimea
Tomàquet negre de Crimea
Alimentació
Botànica
Agronomia
Varietat de tomàquet de color
vermell fosc marronós, amb estries verdes a la
part superior.
De gust més dolç que altres varietats, és ideal per a degustar amb oli d’oliva És una varietat adaptable a diferents situacions climàtiques i el seu pes pot arribar al mig quilo
Llotja de Lleida
Arquitectura civil
Edifici d’us públic polivalent de la ciutat de Lleida, situat a l’àrea de l’antic Mercat Central de Fruites del barri de Pardinyes, a la riba del Segre.
El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és…
séquia de Tormos
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que pren l’aigua del Túria, per l’esquerra, a l’assut de Tormos, dins el terme de Paterna, aigua amunt de Manises.
Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València
el Sequial
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antic vall de desguàs de Sueca (Ribera Baixa) que, a les acaballes del s. XV, fou utilitzat per a recollir les aigües sobrants de la séquia Major obtingudes per la Universitat de Sueca per privilegi d’Alfons el Magnànim del 1457.
séquia del Septí
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Camp de Morvedre, que s’alimenta de la font de Quart de les Valls, de la qual recull una cinquena part del cabal total i rega el terme de Quart de les Valls i el més alt de Benifairó de les Valls.
séquia de Salvadany
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de drenatge del Camp de Morvedre, dins el municipi de Sagunt, a la partida de l’Arrif, que arriba a la mar a través de l’estany de Puçol i de la gola de l’Estany.
Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya-Aragó
palau de Pedralbes
El palau de Pedralbes
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Finca situada al barri de Pedralbes, a Barcelona.
Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer , que passà a dir-se torre Güell El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi , encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig 1920-25, esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts…