Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
adobament de superfície
Agronomia
Adobament en el qual hom deixa l’adob sense enterrar.
És aplicat solament amb adobs solubles i d’acció ràpida
barban
Química
Agronomia
Herbicida del tipus carbamat, obtingut per reacció entre el 4-cloro-2-butin-1-ol i l’isocianat de m-clorofenil.
És aplicat, després de la germinació del blat i de l’ordi, contra la cugula
dry-farming
Agronomia
Conreu de secà aplicat a certes regions àrides o semiàrides.
És essencialment un conreu al guaret en què, després de segar el blat, hom treu el rostoll amb una feina superficial de 2 a 4 cm a fi de trencar els capillars per on s’evaporaria l’aigua i facilitar el naixement i la posterior destrucció de les males herbes Després de cada pluja, hom passa pel camp un rascle per a trencar els capillars, i en el cas que les males herbes creixin molt, hom remou a fons el terreny passant-hi després el rascle Quan hom preveu que ha de ploure força, cal llaurar fins a uns 15 cm perquè el terreny pugui emmagatzemar aigua A la tardor hom sembra tenint cura de colgar…
trill
Agronomia
Nom donat a diversos instruments emprats per a batre o, especialment, per a capolar la palla, en la batuda.
Malgrat que hom considera que les batolles o el simple bastó emprat per a batre a cops són trills, aquest nom és aplicat més correntment a la post rectangular de fusta proveïda a la seva cara inferior de ferros tallants, de claus o de trossos de pedra foguera o al corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta, guarnit de làmines de ferro, que, arrossegats per dues bèsties o per una, respectivament, eren emprats per a capolar la palla
mestall
Agronomia
Mescla de diferents espècies de cereals, sobretot de blat i sègol o bé de blat i ordi.
La mescla també pot ésser de cereal i llegum, especialment de blat i faves A Catalunya, el mestall es troba documentat abundantment sovint en la forma mordiós , és a dir, mestall de blat i ordi, i msegalós , de blat i sègol El terme era aplicat també a altres mescles, com la de blat i faves En les rotacions triennals del secà era freqüent, a la Catalunya Vella, el restoble de mestall ordiós a les terres dels fondals després de les faves de tardor i abans del cereal sol civada, espelta, ordi de primavera Aquest conreu era tan generalitzat, que hom suposa que el pa corrent als…
mongetera
Botànica
Agronomia
Nom aplicat a les espècies del gènere Phaseolus altres que Phaseolus vulgaris
.
Són designades amb aquest nom la mongetera de confit Psphaericus , la mongetera de jardí Plunatus ssp macrocarpus , la mongetera de la reina o de pasta reial Phoematocarpus , la mongetera del grapat Poblongus , la mongetera de Lima Plimensis , la mongetera montmelona Pcompressus , la mongetera catalana Ptimidus i la mongetera vermella Pcoccineus
àrids
Agronomia
Nom aplicat als grans de cereals i llegums (blat, civada, cigrons, etc).
Per llur petit volum poden ésser mesurats amb unitats de capacitat
col borda
Botànica
Agronomia
Nom aplicat a diversos tàxons silvestres emparentats amb la col ( Brassica oleracea ssp robertiana, B. balearica,
etc) i també a les cols subspontànies.
agricultura
Agronomia
Art de conrear la terra.
Enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles En l’actualitat, bé que deslligats intrínsecament de la producció, les operacions de mercat, els estudis socials, i la fabricació i obtenció de màquines i materials emprats en els camps, són involucrats dins aquest concepte Els productes agrícoles són, en primer lloc, la font bàsica d’aliments per a la nutrició humana carn, ous, farines, llet, fruites, verdures, formatges, etc En…
Astúries

Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…