Resultats de la cerca
Es mostren 2085 resultats
Josep Rovira i Bruguera
Josep Rovira i Bruguera
© Família Rovira de Saralegui
Economia
Política
Agronomia
Industrial i polític.
Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic districte II de…
coma
Agronomia
Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
Jordi Peix i Massip
Jordi Peix i Massip
© Frederic Comallonga / Banc dels Aliments
Política
Agronomia
Activista social.
Enginyer tècnic agrícola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, l'any 1978 participà en la creació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, on fou director general de Producció i Indústries Agroalimentàries 1978-91 Posteriorment ocupà el càrrec de director de Regs de Catalunya SA REGSA 1991-93 i de director general de Medi Ambient 1993-99 L'any 1987 fundà, juntament amb Josep Miró i Ardèvol, el primer banc d'aliments de tot l'Estat espanyol Banc dels Aliments de Barcelona, organització de la qual fou vicepresident des de la seva fundació El…
tomàquet negre de Crimea
Tomàquet negre de Crimea
Alimentació
Botànica
Agronomia
Varietat de tomàquet de color
vermell fosc marronós, amb estries verdes a la
part superior.
De gust més dolç que altres varietats, és ideal per a degustar amb oli d’oliva És una varietat adaptable a diferents situacions climàtiques i el seu pes pot arribar al mig quilo
séquia de Tormos
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que pren l’aigua del Túria, per l’esquerra, a l’assut de Tormos, dins el terme de Paterna, aigua amunt de Manises.
Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València
el Sequial
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antic vall de desguàs de Sueca (Ribera Baixa) que, a les acaballes del s. XV, fou utilitzat per a recollir les aigües sobrants de la séquia Major obtingudes per la Universitat de Sueca per privilegi d’Alfons el Magnànim del 1457.
séquia del Septí
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Camp de Morvedre, que s’alimenta de la font de Quart de les Valls, de la qual recull una cinquena part del cabal total i rega el terme de Quart de les Valls i el més alt de Benifairó de les Valls.
Sant Vicenç Sarriera
Parròquia
Apèndix del municipi de l’Esquirol (Osona), situat com una llenca a l’esquerra del Ter, davant el monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l’antiga parròquia de Sant Vicenç Sarriera, coneguda des del 1100.
Pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres Al segle XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter Fou desmembrada vers el 1572 i l’església es convertí en masia Una bona part del territori i l’església restaren inundats pel pantà de Sau El 1973, l’església de Sant Vicenç fou desmuntada, aprofitant una secada, i fou reconstruïda al parc de Can Deu de Sabadell, a càrrec d’una entitat bancària
Sant Vicenç de Puigmal
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de la Parròquia de Ripoll (Ripollès), situada dins la demarcació parroquial de Llaés, al seu extrem septentrional.
Existia ja el 908 Fou parròquia independent fins al s XIV després s’uní com a sufragània a Llaés El 1686 tenia 5 masos L’església actual és una petita construcció rectangular del s XVII
Sant Salvador de Serradellops
Parròquia
Antiga parròquia rural situada a l’extrem de llevant del municipi d’Oristà (Lluçanès), prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers.
Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau