Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
hirudinis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, integrada per individus de cos cilíndric i tou, mancat de quetes, amb clitel en les femelles, i proveït de dues ventoses terminals, una d’anterior, que envolta la boca, i una de posterior o caudal.
Tenen 34 anells o segments interns La regió cefàlica és mancada de tentacles, i la boca, proveïda a vegades d’una trompa evaginable, presenta una faringe armada amb denticles o bé inerme El celoma, obliterat per un teixit conjuntiu, és reduït a una sèrie de llacunes connectades amb l’aparell circulatori, que consta de vasos longitudinals i capillars Adaptats a un règim hematòfag, aquests animals, després de fixar-se amb la ventosa caudal, apliquen la ventosa bucal a la pell de llurs víctimes i xuclen la sang amb la faringe L’aparell excretor té 16 parells de nefridis que s’obren…
conreu
Vista dels conreus de vinyes a l’Anoia
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…