Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
séquia d’Escalona
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Ribera, derivada del Xúquer per l’esquerra a la presa d’Escalona, després de la confluència amb el riu d’Escalona, dins el terme de Tous (Ribera Alta).
Fou concedida el 1593 per Felip II i ratificada l’any 1604 per Felip III a favor de Castelló de la Ribera rega, però, també, el terme de Sumacárcer i el d’Alcàntara amb un total de 1200 ha
séquia d’Anguilera
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Ribera Alta que pren l’aigua de la séquia reial del Xúquer i rega el terme municipal de Massalavés.
séquia d’Alfait
Agronomia
Construcció i obres públiques
Una de les séquies que porta l’aigua de la séquia reial del Xúquer al terme de Massalavés (Ribera Alta).
séquia de la Cerdanya
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia derivada del riu d’Aravó (afluent, per la dreta, del Segre) al molí de la Vinyola, dins el terme d’Enveig (Alta Cerdanya), que rega la plana cerdana a la dreta del Segre i del riu d’Aravó.
séquia Mota de l’Estany
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la comarca de l’Alt Empordà.
séquia reial del Xúquer
Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…