Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
séquia de la Murta
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Xàtiva (Costera), que pren l’aigua del riu d’Albaida, per l’esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida).
séquia de Messes
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera, que deriva les aigües del riu Cànyoles (o de Montesa), per l’esquerra, i rega l’horta de Xàtiva; es divideix en dos braços, Sobirana i Jussana.
séquia reial del Xúquer
Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
séquia dels Horts
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera, derivada del riu dels Sants a través de la séquia de la Vila, que rega el terme de Canals.
séquia de la Llosa
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.
Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès, la Granja i Xàtiva on forma els braçals de Terç i dels Albanyals, i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa , el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa