Resultats de la cerca

L’any 1989 es firmà un nou conveni d’adscripció i de collaboració acadèmica amb la UPC Des de l’1 de juliol de 1999, l’escola forma part del Consorci Escola Industrial de Barcelona CEIB, constituït per la Diputació de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Generalitat de Catalunya Després de més de 90 anys al recinte de la fàbrica Batlló, l’escola es traslladà al campus de Castelldefels de la UPC

Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella  Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de…

Enginyer tècnic agrícola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, l'any 1978 participà en la creació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, on fou director general de Producció i Indústries Agroalimentàries 1978-91 Posteriorment ocupà el càrrec de director de Regs de Catalunya SA REGSA 1991-93 i de director general de Medi Ambient 1993-99 L'any 1987 fundà, juntament amb Josep Miró i Ardèvol, el primer  banc d'aliments de tot l'Estat espanyol Banc dels Aliments de Barcelona, organització de la qual fou vicepresident…

Fou catedràtic de dret a la Universitat d’Alcalà hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1866-68 i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Publicà uns Consejos a los hacendados i agricultores 1850

Es dedicà a la docència artística dels menestrals i establí una escola al carrer de la Canuda de Barcelona, ajudat pels seus fills Lluís i Josep Maria Folch i Brossa Persona d’amplis coneixements, era expert a fer rellotges de sol Publicà sis fascicles integrats en uns Cuadernos del artesano o propietario

El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…

Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística Geografía y estadística económico-industrial , 1899, d’administració i finances públiques, dret Manual de leyes sobre el trabajo , 1905 i agricultura Cooperativas de crédito agrícola , 1904

Les seves installacions són a Barcelona Zona Franca, Reus Baix Camp, Saragossa, Silla, Dos Hermanas i Torre Pacheco Múrcia És la primera empresa de l’estat en aquest ram El 66% del capital pertany a Cargill Incorporated de Minneapolis EUA Les seves vendes foren de 16 577 milions de pessetes el 1985 i ocupava 345 empleats

Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la diputació de Barcelona Ha estat un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç d’aquest segle, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana

Fou membre del Club dels Federalistes i de l’Associació d’Excursions Catalana, i estigué afiliat al Centre Català Fou redactor del Diari Català , on publicà en forma de fulletó 1879-81 la seva traducció inacabada a causa de la suspensió de la publicació del Viatge d’un naturalista , de Charles Darwin, el primer llibre científic publicat en català al s XIX Fou director de camins de la província de Barcelona, formà part de la comissió que havia d’estudiar i proposar solucions per a la reforma higiènica de Barcelona i de la comissió organitzadora del Segon Congrés…