Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
guixa
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 50 cm de llargària, de fulles amb circell i amb dos folíols estretament lanceolats, de flors solitàries de color blanc, rosat o blavós, i de llegums oblongs amb llavors comprimides i verdoses.
És conreada per a aliment del bestiar i també es fa subspontàniament
guinder
Botànica
Agronomia
Petit arbre, de la família de les rosàcies, de fins a 5 m d’alçària, de fulles ovades, agudes, coriàcies i serrades, de flors blanques i de fruits drupacis, anomenats guindes
.
guano

Illot emblanquinat de guano
Inés Fernández (CC BY-NC-ND 2.0)
Agronomia
Substància que es troba en algunes costes freqüentades per ocells marins i foques i en algunes coves habitades per ratapinyades, formada principalment per llurs excrements i cadàvers, molt rica en fosfats i substàncies nitrogenades i per això emprada extensament com a fertilitzant.
El guano d’ocells marins cormorans, pelicans, mascarells, etc es troba, de manera destacada, a les costes del Perú i de Xile, i és millor com a fertilitzant que no el que prové de foques i ratapinyades
guanabaner
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les anonàcies, de fins a 10 cm d’alçària, de fulles gruixudes, coriàcies, oblongues i agudes, de flors solitàries grogues i de fruits bacciformes, anomenats guanàbanes
.
És natural de l’Amèrica tropical, però és conreat també en altres regions càlides
guaiaber
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les mirtàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles oposades oblongues, de flors blanques i de fruits bacciformes, anomenats guaiabes
.
És propi de l’Amèrica tropical
grossal
Agronomia
Dit de la fruita més grossa que les altres ordinàries de la mateixa espècie.