Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona El 1906 fou nomenat professor de patologia i d’agronomia de l’Escola d’Agricultura, de Barcelona, i més tard 1917 de l’Escola Superior d’Agricultura Juntament amb Víctor Clarió, treballà en l’extinció de plagues agrícoles, i publicà treballs en collaboració amb ell També publicà El algodonero 1919 i Investigacions biològiques sobre el corc del suro 1934

Fou canonitzat probablement en un concili provincial, a Narbona, vers el 990, i el seu lloc nadiu prengué el nom de Sant Galderic Fou venerat com a patró dels pagesos al Rosselló a la resta del Principat ho fou a l’alta edat mitjana, fins que fou substituït per sant Isidre, on hom ha celebrat, fins a èpoques recents, la seva festa en diversos indrets, amb ofici, recaptes, repartiment de coques, balls, etc Els monjos del Canigó en robaren una part de les relíquies En èpoques de secada hom les baixava en processó fins a la plana de Perpinyà i fins a mar N'escriví la vida, en castellà, Reginald…

Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48 Fundà a la ciutat l’Escola Industrial Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals

Fou catedràtic de dret a la Universitat d’Alcalà hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1866-68 i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Publicà uns Consejos a los hacendados i agricultores 1850

Es dedicà a la docència artística dels menestrals i establí una escola al carrer de la Canuda de Barcelona, ajudat pels seus fills Lluís i Josep Maria Folch i Brossa Persona d’amplis coneixements, era expert a fer rellotges de sol Publicà sis fascicles integrats en uns Cuadernos del artesano o propietario

Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 per al parlament català, del qual fou secretari el 1938 Després d’un llarg exili a Mèxic, tornà a Montblanc cap al 1977

Durant un temps fou destinat a l’estació de Patologia Vegetal de Burjassot l’Horta, entitat creada el 1924, i posteriorment denominada Escola Pràctica de Capatassos Agrícoles, a instàncies de Pascual Carrión Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà a l’estació de patologia de Santander i en el Servei de Recuperació Agrícola al front de Castelló Fou nomenat enginyer en cap de la delegació de Llevant de l’Instituto Nacional de Colonización creat una vegada acabada la guerra Fou director general d’agricultura i ministre d’agricultura 1957-65 Realitzà treballs per a la colonització de la zona…

Agustí calçat, adquirí coneixements agronòmics al convent d’Aigüesvives, des del qual passà al d’Alzira És autor d’una dissertació publicada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià titulada Modo de propagar rápidamente el cultivo de los olivos 1800

Aconsellat per Jacques Gay i Alexander von Humboldt explorà les Balears 1825 i publicà, com a fruit d’aquest viatge, Enumeratio Plantarum quas in insulis Balearibus que pot ésser considerat el primer assaig de flora de les Illes ensems que una aportació, notable per a l’època 1827, a la geografia botànica mediterrània

Estudià a Madrid i a Lovaina Interessat pels problemes dels regadius i els nous conreus de fibres tèxtils, publicà Memorándum sobre el pasado, el presente i el porvenir de la Sociedad Canal de Urgel 1887, Crisi agrícola remeis 1888, Des agaves et de la possibilité de leur culture en Espagne 1883 i Bases para los proyectos de colonización y explotación del ramio en Venezuela 1888