Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Minnesota Per encàrrec de la fundació Rockefeller desenvolupà a Mèxic nous mètodes de conreu del blat emprant llavors d’un tipus seminan, amb els quals la producció mexicana augmentà un 50% en dos anys Posteriorment estengué els seus mètodes a l’Amèrica del Sud, al Pakistan i a l’Índia El seu encert fou combinar les recerques agronòmiques més recents amb tècniques tradicionals Li fou atorgat el premi Nobel de la pau el 1970

Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873 Catedràtic de medicina legal a la Universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal 1885 Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a San Roque, sobre el Río Primero Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Còrdova i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà A l’Argentina, una població porta el seu nom

Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles “El Bien del País” 1845-49 i “La Granja” 1850-55 Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles cal destacar-ne els Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat El seu fill, Carles Fages i de Perramon , fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” 1849-85

Fou catedràtic d’agricultura de l’Institut Balear Autor d' El almendro y su cultivo en España e islas Baleares Palma 1907, un tractat d’agricultura i altres treballs agronòmics El 1891 intentà de combatre la filloxera Traduí diverses obres al castellà, entre les quals l’edició d' Un hiver à Majorque , de George Sand, prologada per Gabriel Alomar

Davant la crisi vinícola produïda per la filloxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien Fou alcalde de Barberà 1888, diputat a corts 1917, senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana 1907 i director del Banc de Valls

Marquès de Monistrol d’Anoia i d’Aguilar i baró de Beniparrell Com a diputat a les corts per Olot 1883-95, defensà el proteccionisme El 1890 fou nomenat director general d’agricultura, indústria i comerç Presidí la Societat Catalana d’Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a Madrid

Introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà al s XIX Se n'anà de jove a Cuba, on aplegà una fortuna considerable En tornar-ne, adquirí el mas Gelabert, a Pals, i reintroduí el conreu de l’arròs en els aiguamoixos abandonats de la comarca El 1907, per influència del seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, el conreu fou prohibit allegant motius sanitaris, però la campanya promoguda per Coll, fundador de la Comunitat de Regants de la Séquia del Molí de Pals el 1909, n'aconseguí, el mateix any, l’autorització definitiva

Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles El 1802, en collaboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española , que deixà inacabada En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia Alí Bei per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir cap al Marroc per tal com no es volgué circumcidar, i restà a Andalusia, on estudià la botànica del…

Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès, s’interessà pels problemes agrícoles, i fou un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Fou comissari regi d’agricultura a la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1865 Publicà Cartilla de agricultura 1862 i diverses memòries Cultivo de la morera 1840, Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional 1855, Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España 1857 El seu germà,…

El 1932 publicà la seva obra Los latifundios en España Formà part de la Comissió Tècnica encarregada pel govern de la República per a la redacció del projecte de Reforma Agrària després del triomf del Front Popular Fou catedràtic de l’escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, que dirigí del 1936 al 1939 Bandejat, el 1939, dirigí l’estació de viticultura i enologia de Requena fins el 1961 Fundà la Unió de Viticultors de Llevant i la Confederació Nacional de Viticultors, així com les revistes “Acción Vitícola” i “La Semana Vitícola” Contribuí igualment a la creació de més de quaranta cooperatives…