Resultats de la cerca

Aquest organisme rebia les terres expropiades segons la dita llei i n'organitzava la distribució entre els camperols, que podien decidir-ne el règim d’explotació

El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…

Des del 1980 publica Quaderns Agraris És una filial, adscrita a la Secció de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans

Fundada per l’abril del 1930, experimentà un espectacular ascens numèric durant el primer bienni republicà passà de 36 639 afiliats pel juny del 1930 a 451 337 pel juny del 1933, que significava prop del 40% del total dels efectius de la UGT, especialment a Extremadura, la Manxa, Andalusia i el País Valencià Fou un feu de la tendència caballerista del PSOE, sobretot a partir de la substitució del primer secretari general, Martínez Gil, per Ricardo Zabalza gener del 1934 Desencadenà la primera vaga general camperola del país 1-20 de juny de 1934, que la deixà exhausta Refeta ràpidament en els…

Té com a fins l’elevació del rendiment sostenible de les explotacions agrícoles, forestals i pesqueres, així com del nivell de vida, fonamentalment en relació amb l’alimentació dels estats membres Les seves activitats es poden classificar en dues categories el programa ordinari, que inclou les operacions internes, i el programa de camp, que executa les estratègies de desenvolupament de l’organització i facilita assistència als governs i a les comunitats rurals Més del 60% del finançament del programa de camp procedeix de fons nacionals, mentre que el programa de les Nacions Unides per al…

Inicià la seva activitat política el 1973 quan ocupà una granja de Larzac per evitar el projecte de l’exèrcit d’installar-hi un camp de tir militar Posteriorment es dedicà a l’agricultura i a la cria d’ovelles El 1987 fundà el sindicat Confédération Paysanne Les seves accions i protestes en defensa dels productes agrícoles i ramaders francesos l’han convertit en un referent per als defensors de l’agricultura diversificada respectuosa amb el medi ambient i amb la salut dels consumidors i del moviment contra la globalització econòmica

Arribà a Santo Domingo el 1820 Ingressà a la Guardia Forestal Guardia Nacional des del 1829 i participà en la guerra contra Haití El 1844 fou un dels signants de l’acta d’independència de la República Dominicana, el govern de la qual el nomenà general de brigada i l’envià a Washington per tal de pactar una annexió als EUA No aconseguí cap acord, i per encàrrec del govern dominicà, preparà els treballs de reannexió a Espanya 1861 Comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica, fou confirmat en el càrrec de general de brigada a l’exèrcit espanyol Tornà a la República Dominicana i fou nomenat…

A la mort del seu pare, abandonà els estudis i es dedicà de ple al comerç Per motius comercials feu diversos viatges a l’Argentina i a les Antilles Residí a Buenos Aires, després a Montevideo i, més tard, un curt període a Xile El 1878 s’establí a l’Equador, a Guayaquil Comprà uns terrenys a la província del Guayas i, més tard, fundà un ingenio anomenat San Pablo, que encara estava en funcionament el 1990 i en el qual treballaven els seus descendents Implicat comercialment i políticament, defensà durant la Guerra de Cuba els interessos espanyols i també publicà diversos articles sobre el tema…

Emigrà a l’Uruguai, s’establí a Montevideo i fou capità d’un vaixell de la seva propietat Es dedicà al cabotatge a l’estuari del Plata i més tard exercí com a gerent de comerç a les empreses del seu cosí Nicolau Mir El 1855 se n'anà a Xile, on a Valparaíso, treballà pels coneguts empresaris Luzarraga de Guayaquil Equador Enriquit, el 1860 adquirí propietats a Babahoyo, Equador, i establí diverses hisendes a la zona anomenada Palmar Home emprenedor, inicià la construcció d’un calafat i d’un ingenio , que tecnificà i el feu funcionar amb maquinària anglesa importada Morí sense acabar tots…

El 1872, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Equador En aquest país continuà els negocis que havien iniciat els seus germans Joan i Pere Puig i Mir Amb una bona administració pagà els deutes contrets i obtingué la primera zafra Home emprenedor, entre altres activitats comercials, dirigí la construcció de diversos vaixells mercants per càrrega i passatgers, que milloraren la comunicació amb Guayaquil Interessat per la seva ciutat, donà també a Vilassar una finca en la qual es fundà el Casal d’Avis que encara duu el seu nom