Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
lloca
Botànica
Agronomia
Dit de la pera, la poma, etc, massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrís.
lliura
Física
Agronomia
Antiga mesura superficial agrària.
La lliura d’herba , pròpia de Ribes de Freser, equival a 40 quarteres, o sia 9,80 hectàrees La lliura de terra , emprada a Mallorca, és igual a 20 destres quadrats, o sia 355,11 m 2 Equival a 1/20 de la quarterada
llimoner dolç
llimoner dolç
James Steakley (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre molt semblant al llimoner, però de flors d’un blanc pur, de la família de les rutàcies.
Els seus fruits són anomenats llimones dolces
llimoner de Ceilan
llimoner de Ceilan
Dinesh Valke (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Arbre semblant al llimoner, de la família de les rutàcies, la fusta del qual, de color groc i molt dura, és utilitzada en torneria, en marqueteria i per al xapatge de taulers.
llauradora
Oficis manuals
Agronomia
Pala acanalada, generalment amb un mànec curt, per a agafar gra, sucre, etc, en petites quantitats.
llaurador | llauradora
Agronomia
Persona que es dedica a llaurar.
Des de la baixa edat mitjana, l’ofici de llaurador tendí a organitzar-se El gremi de llauradors més important fou el de València, que es regí, successivament, per les ordinacions dels anys 1283, 1373, 1392 i 1531 era dividit en quatre quarters Russafa i Patraix, Benimaclet i Campaner, Sant Vicent i Salines i era representat al consell general de València El 1392 i el 1393 obtingueren, respectivament, ordinacions corporatives els llauradors de Morvedre i els regants de la séquia d’Alzira A Barcelona, els llauradors, al segle XIV, anaven units amb els hortolans , denominació, aquesta darrera,…