Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
mandariner
Botànica
Agronomia
Arbre baix, de la família de les rutàcies, de fulles alternes, coriàcies i estretament el·líptiques, de flors blanques, solitàries o en petits ramells axil·lars, i de fruits (les mandarines) en hesperidi.
Originari de la Xina i de la Cotxinxina, és conreat en diverses regions temperades càlides, entre les quals els Països Catalans meridionals
mandarina
Mandarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi destinen 1…
mamei
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les gutíferes, de 5 a 15 m d’alt, de fulles el·líptiques i de fruits comestibles, que recorden els albercocs.
És propi de les Antilles
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
magrana
Magranes
© C.I.C - Moià