Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
màquina desbarbadora
Tecnologia
Agronomia
Màquina per a desbarbar cereals.
Té una roda de paletes en forma helicoidal, l’eix de la qual és horitzontal, que friccionen els grans contra el cilindre que les envolta Per mitjà d’un ventilador hom separa el gra de la brossa
motocultor
Transports
Agronomia
Giny automotor d’un sol eix utilitzat per a conrear la terra.
És constituït per un xassís que porta el motor, la potència del qual pot arribar fins a uns 11 kW, les rodes, que poden ésser metàlliques o amb pneumàtics, i les eines, que poden ésser arrossegades o empeses El conductor segueix la màquina a peu sostenint-la pels mantins
màquina segadora-agarbadora
Agronomia
Màquina agrícola que sega les messes i en forma les garbes.
És constituïda per un bastiment metàllic format per aspes i barres disposades en forma de prisma, generalment de base hexagonal, dotat d’un moviment de rotació entorn d’un eix horitzontal, transversal al sentit d’avanç de la màquina, que empeny les plantes vers les pintes, les quals les tallen per un mecanisme semblant al de les dalladores una cinta transportadora recull les plantes tallades i les disposa entre dues altres cintes transportadores paralleles i inclinades, que les passen, comprimides entre elles, al mecanisme agarbador en el moment que en surt una garba feta hi entren les tiges…
arada de pala giratòria
Agronomia
Arada moderna de pala, capaç de girar entorn del dental o de la cama.
Permet de tombar la terra cap a un costat o cap l’altre, la qual cosa, sobretot si hom vol evitar els cavallons, facilita la llaurada El tipus més senzill d’arada de pala giratòria té la pala, que és simètrica respecte a l’eix de gir, amb una vora que fa de rella o de ganiveta, i una altra que fa de ganiveta o de rella, segons la posició triada La forma que en aquest cas ha de tenir la pala fa que la llaurada no sigui del tot perfecta, i per això algunes arades de pala giratòria, com l' arada de pala giratoria doble , tenen, de fet, una doble pala cilíndrica, capaç de girar en torn de la cama…
fresa
Agronomia
Conreadora formada per una fresa d’eix horitzontal mogut per la presa de força d’un tractor.
espiga

Aspecte general d’una gramínia on s’aprecia l' espiga , a l’extrem superior de la planta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
pisana
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta i buida; d’espiga ampla, comprimida, densa i amb l’eix fràgil; d’espícules imbricades i dístiques, amb dues llavors; de glumes més curtes que les flors, truncades i amb dues dents desiguals, i de lemmes arestades.
És un dels blats de conreu més antic blat
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…