Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
arrencadora

Arrencadora de patates
Agronomia
Eina o aparell capaç d’arrencar (arbres, mates, etc.).
Les arrencadores són generalment arades més o menys modificades N’existeixen diversos tipus les mecàniques, que es caracteritzen per un collar de cautxú que agafa el tronc de l’arbre, i les hidraúliques, més ràpides i modernes, apropiades per a terrenys tous L’ arrencadora de tubercles , per exemple, és una mena d’arada proveïda d’una espècie de sedàs que garbella la terra aixecada i en separa els tubercles a vegades duu aparells d’ensacament acoblats L’ arrencadora de bleda-rave funciona semblantment, però porta unes ganivetes que separen l’arrel de la corona i de les fulles, i…
séquia reial del Xúquer

Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
séquia d’Escalona
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Ribera, derivada del Xúquer per l’esquerra a la presa d’Escalona, després de la confluència amb el riu d’Escalona, dins el terme de Tous (Ribera Alta).
Fou concedida el 1593 per Felip II i ratificada l’any 1604 per Felip III a favor de Castelló de la Ribera rega, però, també, el terme de Sumacárcer i el d’Alcàntara amb un total de 1200 ha
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…