Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
dalladora
Agronomia
Màquina agrícola que hom empra per a dallar cereals i farratges.
Consta, elementalment, d’un bastigi metàllic muntat sobre dues rodes o suspès d’un costat o del darrere de la màquina propulsora, generalment un tractor D’un costat del bastigi surt l’òrgan tallant, format per una barra d’acer amb dents tallants, que hom anomena pinta , les quals acompanyen i guien el farratge cap a la làmina tallant o serra amb dents de doble tall, que sega el cereal per mitjà del moviment alternatiu que li és comunicat per les mateixes rodes de l’eina o per una presa de força des del tractor Uns altres tipus de dalladores, a més de segar, poden també agarbar,…
hivernacle
Vista de l’hivernacle de l’estació d’Atocha (Madrid)
© Lluís Prats
Agronomia
Construcció amb coberta i parets on hom conrea plantes en les condicions més favorables perquè es facin.
La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El desenvolupament de la…
sitja
Agronomia
Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment de planxa d’acer o de formigó armat, amb una alçada de quatre a vuit vegades el diàmetre o el costat de la base.
Destinat a l’emmagatzematge i la conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc, que són carregats per la part superior del dipòsit i descarregats per la seva part inferior
arada de discs
Agronomia
Arada en què el grup de treball és constituït per un casquet esfèric d’acer, el disc
, i per una rasadora
, que substitueixen la rella, la ganiveta i la pala clàssiques.
El disc, en girar, obre el solc, i la rasadora, ultra mantenir net el disc, ajuda a tombar la terra
arada
Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…